Sinopsis
Josep Rull demana prudència i paciència. El nou president del Parlament vol esperar a sentir l'opinió dels partits amb representació parlamentària, als quals rebrà la propera setmana, per decidir quin candidat proposa primer per sotmetre's a la investidura. Això sí, avança que tindrà molt en compte els suports que cadascun d'ells tingui garantits i la xifra de vots obtinguda a les eleccions del 12 de maig.
Rull està convençut que l'amnistia s'acabarà aplicant també en els casos en què s'acusa a càrrecs polítics independentistes de malversació i terrorisme, i que afecten a dirigents com Carles Puigdemont o Marta Rovira. En qualsevol cas, lamenta que "una part dels jutges vulguin fer de tercera cambra legislativa" i recorda que "els jutges han d'aplicar les lleis i no pas reescriure-les". A més a més, considera que la resistència mostrada pels fiscals del Suprem que van actuar al judici del 'procés' és un cas claríssim de "desobediència a la llei".
Pel que fa a la salut de l'independentisme, no amaga que la pugna entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana ha provocat un fort desgast al moviment. Ell és partidari de refer ponts i, sobretot, de mirar endavant perquè, diu, a l'independentisme sempre li va millor quan "fixa un objectiu a l'horitzó que no pas quan actua amb el retrovisor posat". En aquesta línia, reconeix que els fets del 2017 i les posteriors conseqüències polítiques i judicials viscudes els han de servir d'experiència per saber quins "camins són viables i quins no".
Explica que quan en el judici del 'procés' deien que "ho tornarien a fer" és perquè "el poble català no renunciarà mai a ser una nació i, per tant, té el dret a decidir el seu futur polític". La seva proposta és explorar les condicions i els instruments que facin possible un referèndum acordat amb l'Estat, com fan "les nacions avançades".
Josep Rull arriba a la presidència del Parlament amb la voluntat de ser el "president de tots" i normalitzar la vida parlamentària: "la mesa (del Parlament) ha d'ajudar a construir ponts infatigablement i quan no és possible arribar a un consens, doncs delimitar molt clarament la discrepància i fer-la digerible", afirma. Sobre un possible cordó sanitari als partits d'extrema dreta, té molt clar quin serà el seu tarannà: "l'únic límit serà el respecte als drets humans i fonamentals".
De la mateixa manera, és conscient que dirigirà una cambra que únicament té "competències autonòmiques". Tot i això, expressa la voluntat que el Parlament actui amb "mentalitat d'Estat i ànima de nació". Assegura també que continuarà la feina feta per les seves predecessores, Laura Borràs i Anna Erra, per tal de dotar de transparència la institució i netejar la seva imatge després d'escàndols com, per exemple, els de les llicències per edat.
