Sinopsis
Manuel Milián Mestre creu que "pel bé de la pau i la tranquil·litat" l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, no hauria de seure al banc dels acusats i ser jutjat: "ell té una edat determinada i jo obviaria aquesta qüestió". I afegeix, en defensa de l'exmandatari, que "Catalunya amb Pujol tenia un projecte; sense Pujol no té projecte".
Milián Mestre acaba de publicar el llibre 'Les paradoxes de l'amistat' en el qual repassa la relació que ha mantingut amb personatges de màxim interès intel·lectual, com Carles Santos, Rafael Alberti, Baltasar Porcel, Camilo José Cela, Ramón Tamames, Roger Garaudy i el cardenal Tarancón, entre d'altres. La virtud de l'autor és que durant la seva amplíssima trajectòria ha estat capaç d'establir vincles personals amb tota mena de figures, fins i tot amb les que estaven més allunyades des del punt de vista ideològic.
En aquest sentit, per exemple, reivindica no només el llegat polític i la talla intel·lectual de Pujol sinó també de Manuel Fraga i de Josep Tarradellas, "una persona respectada i admirada a Madrid i molts altres indrets d'Espanya". Milián Mestre assegura que Tarradellas no estaria gens d'acord amb el rumb actual de la política catalana i revela que mai va estar còmode amb el seu partit, Esquerra Republicana, i "menspreava la incapacitat de governar de Companys".
Sobre el cardenal Tarancón, Milián Mestre admet que va combinar durant molts anys la doble faceta religiosa i política. Va quedar clar l'any 1969 en el moment que s'estava fundant la democràcia cristiana a Espanya, quan Tarancón va expressar que "volia catòlics als partits polítics, no un partit de catòlics".
