Sinopsis
Un informe de l'Oficina Antifrau ha estat clau perquè la presidenta del Parlament, Laura Borràs, hagi acceptat finalment la dimissió de la secretària general de la cambra, Esther Andreu. El document conclou que Andreu es trobava en una "clara situació de conflicte d'interès real" que "no es va gestionar adequadament", en referència al cas del del seu fill que va obtenir una plaça interina com a uixer al Parlament.
Segons el director de l'Oficina, Miguel Ángel Gimeno, "a la nostra vida sempre hi haurà conflictes d'interès i la qüestió està en com es gestionen. Si les eines que hi ha per gestionar-los no s'utilitzen donen lloc a que la ciutadania tingui una desconfiança sobre l'activitat que s'ha fet". Amb relació a les sospites de corrupció en les contractacions de material sanitari durant la pandèmia, assegura que no s'han detectat casos clars d'actes "corruptius" però sí que s'han constatat actuacions "temeràries".
Gimeno creu que en els aproximadament 6 anys que porta al capdavant de l'Oficina Antifrau s'ha aconseguit recuperar el prestigi de l'organisme, tacat pel seu antecessor Daniel de Alfonso. S'ha tingut com a prioritat "tenir més agilitat per resoldre les denúncies que es presenten" i desenvolupar l'àmbit de la prevenció perquè "és molt més important la prevenció que actuar quan ja han passat les coses".
Finalment, el director de l'Oficina Antifrau no creu que Catalunya i Espanya siguin territoris especialment corruptes però sí que admet l'existència d'una certa tolerància ètica i actitud comprensiva vers alguns comportaments: "el tràfic d'influències o els conflictes d'interès són aspectes que estan bastant estesos dins la societat i no es consideren greus". Tant és així que passa sovint que "es fa pressió perquè la llei es faci a la mida que a un li interessa".
