Sinopsis
El catedràtic emèrit en ecologia de la Universitat de Barcelona (UB) Narcís Prat lamenta els nombrosos errors de planificació i de gestió que s'han comès des de fa més d'una dècada i que estan impedint afrontar amb més garanties la falta d'aigua causada per la sequera. Ho atribueix principalment a decisions polítiques erràtiques i centrades només en el curt termini que han abocat al país, diu, a una situació d'extrema vulnerabilitat: "les infraestructures que s'havien de fer no s'han fet i ara s'han de fer a corre-cuita per culpa dels polítics".
En aquest sentit, denuncia que en el període entre el 2009 i el 2017 "no s'ha fet cap inversió important en el cicle de l'aigua" i lamenta que s'hagin tingut altres prioritats, com ara destinar els ingressos del cànon de l'aigua a "pagar als bancs perquè la prioritat era que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no tingués dèficit". També pensa que a vegades no es fa prou cas de les advertències científiques i es prenen decisions de caire polític sense tenir en compte les conseqüències a llarg termini. Ara bé, admet que àmplies capes de població "han fet els deures i avui hi ha més cultura d'estalvi de l'aigua del que sembla".
L'origen de la sequera actual, apunta Narcís Prat, està "sens dubte" en el canvi climàtic, que ha provocat la variabilitat meteorològica que estem vivint, i lamenta que s'hagi trigat tant a reconèixer-ho. "Tenim un doble problema", explica, ja que d'una banda, "l'atmosfera s'està escalfant com a conseqüència de l'augment de les emissions de CO2, cosa que provoca l'efecte hivernacle", i de l'altra perquè "el mar ja no pot compensar l'excés d'escalfor que hi ha a l'aire".
El catedràtic emèrit de la UB creu que portar aigua amb vaixells no és cap solució estructural i que tampoc ho seria pujar el preu de l'aigua "perquè l'estructura de costos del rebut no fomenta l'estalvi". Prat augura que si no canvien molt les coses les primeres restriccions serioses a l'àrea metropolitana de Barcelona arribaran a l'estiu.
