Els cementiris

Documental monogràfic sobre els cementiris de Barcelona. Cementiri de Collserola, de l'Est o Poblenou; claustre de la Catedral; places que havien estat cementiris parroquials: del Pi; de Sant Just, el fossar de les Moreres, del padró; cementiri de Poblenou; tomba d'Anselm Clavé, escultura El petó de la mort; nínxol d''el Santet'; de Marià Manent; cementiri protestat; cementiri de Sants, escultura de Pau Gargallo. Cementiri d'Horta, panteó Mir-Sans. Cementiri de Sant Gervasi, una obra de Frederic Marès; tomba de Joan Maragall; cementiri del Sud-oest o de Montjuïc; tomba de l'arquitecte Leandre Albareda; tomba dels germans Nauixi, editors, de l'arquitecte Jeroni Granell; escultura d'Enric Clarassó; escultura de Rossend Nobas i Ballbé; Àngel desconsolat, de Llimona; tombes de Josep Clarà, Prat de la Riba; Jacint Verdaguer; Rius i Taulet; Àngel Guimerà; Ildefons Cerdà; Francesc Macià; Lluís Companys, al Fossar de la Pedrera; Durruti, Francisco Ascaso, Francesc Ferrer i Guàrdia. Cementiri de Sant Genís dels Agudells, el més antic de Barcelona, privat i que pertany a la parròquia. Cementiri de Santa Maria de Vallvidrera, del segle XVIII, privat i que pertany a la parròquia. Cementiri de Sant Andreu, del 1865; part nova dedicada als guanyadors de la Guerra Civil, part antiga amb la tomba del dramaturg Ignasi Iglesias. Cementiri Jueu. Cementiri de Sarrià, tomba del poeta Carles Riba i la seva esposa, Clementina Arderiu; monument funerari al farmacèutic Margenat; monument als caiguts a la guerra de Cuba i Filipines; també dels futbolistes del FC Barcelona César Benítez i Josep Samitier; tomba de 'Toreski', pseudònim del pioner català de la ràdio Josep Torres Vilalta. Cementiri del Nord o de Collserola, el més nou. Crematori. Emès el 01/04/1992