Sinopsis
El setembre de l'any passat, la Federació va anunciar que no li renovaria el contracte, malgrat haver guanyat dues medalles als Jocs Olímpics de Londres un mes abans. Més tard, 15 nedadores de sincronitzada van signar una carta en la que denunciaven les tècniques emprades per Anna Tarrés mentre que altres veus van sortir en defensa de la seva feina al capdavant de l'equip espanyol.
Anem amb l'Anna Tarrés fins el Pont de Suert , la porta d'entrada de la Vall de Boí. El poble compta amb una piscina coberta que té aigua calenta gràcies a la llenya dels boscos de la zona. Un sistema enginyós d'estalvi. En aquesta piscina l'Anna farà un entrenament als membres de l'equip de "CIMS". Després escoltarem una xerrada amb el romànic de Taüll com a teló de fons, que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Al vespre, és el moment de parlar sense embuts: l'Anna es mulla amb la seva polèmica sortida de l'equip: "Soc una persona incòmoda que durant molts anys he aplicat el meu mètode. Moltes de les coses que s'han dit s'han tret de context...encara que reconec que a vegades, cal sacsejar una mica la persona que tens davant per treure-li el màxim rendiment. Tot i així, ella assegura que mai no ha maltractat ningú.
L'endemà al matí és hora de fer via cap al cim. La Vall de Boí s'ha enfarinat amb la neu que ha caigut durant la nit. Per pujar al Bony de la Redona l'equip de "CIMS" sortirà des de l'estació d'esquí de Boí-Taull. Seran més de 600 metres de desnivell amb una meteorologia més aviat adversa.
L'expedició al Bony de la Redona es converteix en una processó. El fred, el vent i la neu fa estona que dificulten l'exercici, i la boira impedeix veure el cim. Tot i així, l'Anna no perd el somriure, fins arribar al cim del Bony de la Redona.
