Sinopsis
Amb la pallassa Pepa Plana pugem en aquest capítol de CIMS al Mont Caro. Amb 1.441 metres el Mont Caro és el sostre de les comarques de Tarragona.
La Pepa Plana és una pallassa. Va estudiar art dramàtic però des de fa 10 anys ja només fa de pallassa. Al gener s'ha incorporat al Cirq du Soleil i se¿n anat a viure al Quebec. "Cada cim", ens explica Pepa Plana, "és el començament d'un altre cim".
Mentre l'equip s'apropa en cotxe al massís dels Port a, on hi ha el Mont Caro, veuen el monument a la cabra salvatge, un animal molt característic de la zona. Al massís dels Ports s'hi poden veure cabres amb molta facilitat.
Cada cim és el començament d'un altre cim
La Pepa Plana i l'equip del programa han quedat amb Vicent Pellicer Ollés, un naturalista de la zona. Es probablement l'home que millor coneix els Ports i que ens farà de guia la primera jornada. Coneix la història, les llegendes, la fauna i la flora de la zona. N'ha publicat llibres i n'ha tret fotos de molta qualitat. Es passa hores i hores estudiant el massís dels Ports.
Ens dirigim al refugi del Mont Caro a on hi farem nit. "Vaig estudiar art dramàtic, però em divertia més fent de pallassa. Per fer de pallassa has de tenir un talent natural, però també has de treballar molt". El refugi dels Ports és a 1090 metres d'altura. El guarden una parella, el Mario i la Maria. Aquest vespre qui ens acull és la Maria qui, com ens mostra la Pepa amb la seva càmera, ens ha fet pollastre per sopar.
Des del refugi del mon Caro anirem al Coll des Pallers i d'allà ja pujarem al Mont Caro.
Ens fa de guia el Moisés que es membre de La Joca club alpí, un dels centres excursionistes més actius a la zona del baix Ebre.
El coll de Pallers es a 1.231 metres. No ens queda molt desnivell per arribar al cim del Caro. S'anomena Coll dels Palllers per que hi ha dos grans pinacles de pedra, a banda i banda del coll, que els antics habitants dels Ports van comparar a dos pallers que a més tenien palla tot l'any. Era una metàfora a la desitjada abundància de blat.
La Pepa ens parla sobre l'ús despectiu que a vegades es fa de la paraula pallasso: "No en tenim cap culpa els pallassos. I els insults podrien anar variant". I de sobte li etziba al Rogeli: "...periodista, calla periodista!"
La grandesa del pallasso es que s'assembla molt al nen petit que tots hem estat alguna vegada
Des del Coll dels Pallers es veu la cinta serpentejant de l'Ebre que es dibuixa fins al mar. "La grandesa del pallasso", diu la Pepa Plana, "es que s'assembla molt al nen petit que tot hem estat alguna vegada".
S'arriba al cim del Mont Caro pel costat mateix de les antenes que ocupen tot el cimal. Per fi veiem la cabra hispànica més amansida del que esperàvem. Hi ha una vista sobre el Baix Ebre i el Montsià fantàstica. La Pepa en regala un nas de pallasso i, en certa manera, ens recorda com ens hem fet adults, com ens hem adulterat, fent-nos grans.
