Sinopsis
Castelló d¿Empúries és un municipi de l¿Alt Empordà, molt i molt turístic. A més de les magnífiques platges gaudeix de la reserva natural dels Aiguamolls de l¿Empordà i d'instal·lacions com Ampuriabrava.
Si passegem pels carrers de la vila ens adonem del seu ric passat medieval. No en va, el comtat d¿Empúries fou l¿autèntica capital medieval de l¿Empordà. La basílica, el palau dels comtes, la cúria presó i d'altres edificis són un exemple de la història que s'hi ha viscut des d'anys enllà.
Però si observem diversos indicis aquí i allà, com ara una mesura de gra, les rodes de molí... veurem que es tracta d'una comarca on la farina ha estat una riquesa cabdal.
Fins no fa gaire, a la demarcació de Girona hi funcionaven encara 35 farineres, tres de les quals a Castelló d¿Empúries. Però als anys 90 va tancar l¿última farinera activa. Abandonar-la era gairebé el mateix que oblidar la gran tradició farinera de l¿Empordà...
Així és que va restaurar l¿edifici i la maquinària i es reconvertí en ecomuseu. Ens ho explica Carme Gilabert, la directora. Som davant el rec medieval que porta aigua de La Muga, el riu que alhora feia funcionar el molí que abastia la farinera.
I mentre passegem per l¿interior de l¿Ecomuseu ens podem imaginar perfectament el seu funcionament. La fábrica resta quasi intacta, les màquines són parades com parat sembla el temps per en Juan José, que hi va treballar durant molts anys. Recorda aquell temps amb enyorança, encara que també ens confessa que era feina dura, com quan tocava carregar sacs a l¿espatlla...
Carme Gilabert ens comenta que l¿Ecomuseu pretén ser una eina d¿interacció amb el municipi, els habitants i l¿entorn. Una de les activitats que hi podem veure és l'elaboració del pa.
Per veure s'on surt el blat, caminem vora els aiguamolls, els que envolten els camps de blat. En Joan i en Pepito es miren les espigues. Ha plogut poc i sembla que no serà un bon any. Tot i així, l¿excepcionalitat del gra, cultivat de forma totalment natural, és indubtable...! Hi té res a veure, la tramuntana?
Segurament, tot hi té a veure, i a Figueres ho comprovem a la fleca d¿en Robert Figueres. Tot amassant el pa ens confirma la influència de la tramuntana en el sabor. Més algún secret que no ens explica però que te a veure en la cocció. El pa que en surt és ¿el pa de la tramuntana¿. I cada peça du una etiqueta que així ho indica.
En la difusió d¿aquest pa amb D.O. -denominació d¿origen- hi participa molt activament l¿Ecomuseu: així es dona suport a la producció, al paisatge agrari de l¿Empordà, i també es manté viva la história d¿un temps en que la farina fou importantíssima per a l'alimentació de les persones i per a poder establic vincles comercials.
