Sinopsis
Se succeeixen les protestes de la comunitat ucraïnesa establerta a Catalunya. A Barcelona, per segon dia consecutiu, unes 200 persones s'han mobilitzat davant el consolat rus i també davant la seu del Parlament Europeu. Demanen la fi de la guerra i ajuda a la Unió europea amb una actuació comunitària.
Mentrestant, els familiars viuen en la distància amb preocupació el que està passant al seu país. A Guissona, un dels municipis amb la comunitat ucraïnesa més important de Catalunya, en Mykola ha marcat l'inici de la guerra en el calendari del seu locutori. Com ell, el miler d'ucraïnesos establerts en aquest municipi, amb prou feines poden comunicar-se amb familiars i amics. No saber-ne res augmenta el patiment.
Sovint es troben en la mateixa cafeteria regentada per la Myraslava. A milers de quilòmetres de distància, tots intenten ajudar. Estar pendent de la informació que els arriba és ara la principal ocupació de tots ells.
Per la seva banda, el Govern manté contacte permanent amb el consolat d'Ucraïna per prestar ajut humanitari. I es compromet a acollir en albergs els turistes ucraïnesos que han quedat a Catalunya.
També diverses associacions s'organitzen per recaptar fons i acollir refugiats. És el cas del forn de pa de la Lyudmyla, a Barcelona, on en poques hores ha recaptat tot aquest material sanitari pel seu país.
Des de l'associació "És per tu", que acull nens de Chernobil al Nadal i a l'estiu, també estan intentant ajudar a les famílies que coneixen a sortir d'Ucraïna. Rosa Martín, presidenta de l'associació ens explica que la majoria "estan molts espants i volen sortir d'allà". “Jo penso que 70 famílies estan disposades a tenir els nens i totes les seves famílies" ha afegit. Els diuen que han de tenir preparada una bossa amb documentació.
Alguns es plantegen anar per carretera fins a Polònia per a recollir-los i demanen ajuda amb la burocràcia. Els que ja són aquí, com alguns turistes ucraïnesos NO volen tornar al seu país. El gremi d'hotelers de Barcelona ahir ja va reallotjar-ne una quinzena.
