Soles, esgotades i invisibilitzades: així se senten moltes mares d'infants amb discapacitat

Soles, esgotades i invisibilitzades Així asseguren que se senten moltes mares de menors discapacitats davant la falta de suport institucional. Ara, una setantena d'elles s'han unit per impulsar el sindicat de Mares en la Diversitat Funcional.

Com cada dia, la Maria recull al seu fill Genís, de 12 anys, a l'escola d'educació especial. Té un trastorn de l'espectre autista. Està divorciada, i com la majoria de mares del grup sap que dependrà d'ella tota la vida.

"A causa del cansament acumulat, moltes de nosaltres estem malaltes física i psíquicament i ens sentim invisibilitzades. No hi ha dades del que ens passa i de com estem. I per això un grup de mares vam decidir unir-nos"

Són unes setanta les dones que s'han organitzat en el Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional per reivindicar els drets dels fills a ser ben cuidats.

Demanen incidir en com s'estan donant els serveis i recursos que haurien de garantir el dret a una vida digna dels seus fills i filles. Insisteixen per exemple en el fet que s'allargui el calendari escolar i tinguin la farmàcia gratuïta.

La Sonia està separada i viu a Badalona amb el seu fill Enzo, amb paràlisi cerebral severa. És de les que cobren la CUME, un subsidi per la cura del menor fins que compleix 18 anys. Però els fills continuaran sent dependents per tota la vida i denuncien que no hi ha polítiques efectives d'inclusió. Aquesta és una altra gran preocupació de les mares a qui l'esgotament continuarà acompanyant per sempre.