Les entitats socials alerten que augmenta la xifra de persones sense sostre

Amb només 15 anys, l'Inma va viure al carrer amb els seus pares durant més de dues dècades. Ara comparteix un habitatge social, però encara ve cada dia a un espai de la Fundació Arrels on pot menjar, dutxar-se i socialitzar. D'altra banda, en Giorgio va arribar a Espanya des d'Itàlia el 2015. Els següents 5 anys es va veure abocat a dormir a la intempèrie. Ara és monitor a la fundació i ha pogut llogar un pis. Totes les persones que passen per aquesta experiència coincideixen que les relacions humanes i, en general, l'afecte són imprescindibles per sobreviure a la vulnerabilitat que comporta no tenir sostre.