Sinopsis
Segons Oriol de Fàbregues, neuròleg de l'Hospital de la Vall d'Hebron, l'origen de la síndrome de Meige no està clar ni se'n sap ben bé la causa. El més probable és que estigui en el mal funcionament d'una zona del cervell on hi ha els ganglis basals (pàl·lid intern) que produeix el que s'anomena distonia, és a dir, la contracció involuntària dels músculs, de manera sostinguda o intermitent, que causa moviments de torsió repetits i postures anòmales.
De Fàbregues explica que hi ha diverses formes de distonia i la més freqüent a partir dels 50 anys és la síndrome de Meige, mentre que en població més jove la més habitual és la distonia cervical o la rampa de l'escrivent. Els símptomes específics, la gravetat i la progressió de la síndrome de Meige varia entre persones, i té més pevalença entre la població femenina.
La malaltia pot estar originada per mutacions genètiques però també s'han descrit casos que s'han manifestat a partir de l'administració de certs medicaments que augmenten l'activitat de la dopamina durant un període llarg. També pot ser un efecte secundari d'altres condicions que afecten greument l'organisme, com traumatismes cranials, accidents cerebrovasculars o tumors, entre d'altres.
Ara per ara la síndrome de Meige és una malaltia crònica que no té cura. Tot i això, es poden fer coses per millorar la qualitat de vida del pacient mitjançant tractaments que estimulin la zona dels ganglis basals, i més específicament el globus del pàl·lid intern.
Segons Oriol de Fàbregues, en els casos molt greus es fa una intervenció quirúrgica per actuar directament sobre el pàl·lid, però normalment es dona al pacient una medicació per via oral, que té l'inconvenient que té efectes adversos gens menyspreables perquè de vegades "la persona queda massa sedada".
També es pot intervenir injectant toxina botulímica (Botox) en els músculs que estan hiperactius. Ara bé, és un tractament periòdic perquè el resultat que s'aconsegueix és transitori i el relaxament de la zona muscular té una durada determinada. Al voltant de tres mesos després de la injecció el cos es recupera i els símptomes reapareixen. A més a més, s'ha de deixar passar un temps perquè l'organisme no generi anticossos contra la toxina.
