Sinopsis
Debat sobre la persecució dels religiosos i l'incendi i saqueig de les esglésies durant la Guerra Civil. Amb la participació de mossèn Vicenç Nolla Gili, canonge de la catedral de Tarragona, que va passar la guerra amagat, des que tenia 34 anys, quan era professor del seminari; Mercè Vilardaga Roig, mestressa de casa, ara jubilada, de la família que amagà el pare Torrent, vicari general durant la guerra i que va exercir de bisbe, fins i tot des d'abans de la detenció i mort del bisbe Irurita; i el conseller adjunt a la Presidència, Miquel Coll i Alentorn, líder destacat d'UDC, membre d'entitats catòliques i que també tenia capellans amagats a casa.
Imatges d'esglésies i crema d'objectes religiosos, monges desenterrades. Imatges actuals de la parròquia de Sant Elies de Barcelona, que es va convertir en txeca, on s'executava als religiosos i també va ser presó. També de l'interior de la Catedral de Barcelona. Coll explica que van ajudar molt a la feina d'ajudar els religiosos perseguits els consellers Ventura Gassol, de Cultura, i Josep Maria Espanya, de Governació, van ser destacats en el suport per protegir els capellans i, si calia, ajudar-los a sortir del país. Martí Barrera, polític d'ERC i sindicalista, pare d'Heribert Barrera, i Manuel Carrasco i Formiguera, conseller de Treball, van aconseguir, juntament amb els cònsols d'Anglaterra, Itàlia i França, passaports pels que havien de sortir del país. Joan B. Culla explica que Vidal i Barraquer era fora de Catalunya gràcies a un passaport de la Generalitat i la seva relació amb UDC. Coll Alentorn recomana el llibre que Joan B. Culla està utilitzant al programa, 'Martirologi de l'Església a la diòcesi de Barcelona durant la persecució religiosa. 1936-1939', de Josep Sanabre Sanromà. Culla exposa les dades: a Catalunya van morir assassinats 14.000 eclesiàstics, dels quals 13 bisbes. Imatges de l'església del carrer Sant Elies que es va convertir en txeca i on es van empresonar i assassinar religiosos. Direcció i presentació de Salvador Alsius i assessorament de l'historiador Joan B. Culla.
