Sinopsis
Eva Millet visita ′Noms propis′, programa dirigit i presentat per Anna Cler, amb qui analitza la hiperpaternitat i els hiperfills en l’actual model de criança de molts pares i mares que ella qualifica de sobreprotectors, sobreocupats i hiperactius perquè “una de les característiques de la hiperpaternitat és la hiperactivitat ja que els nens estan com els pares, amb moltes coses a fer, i no tenen temps d’avorrir-se i de plantejar-se coses com: qui sóc, què faig, què vull fer i per què?”.
Eva Millet creu que la criança intensiva està creant una generació de joves ansiosos, impacients, dependents, amb pors i baixa tolerància a la frustració que, a més, es reflexa en el seu aprenentatge i rendiment acadèmic. “Cal ser tolerants amb la frustració. No ens ha de fer por que els fills es frustrin. No passa res, no els estem maltractant. De tant en tant, se’ls ha de dir que no. La paciència és una virtut que cada vegada està més fora de si, més passada de moda i és important explicar als fills que es poden equivocar i que no passa res. Curiosament, una de les pors més habituals entre els adolescents i nens més petits, és la por a perdre, a fallar. La vida continua i pots tenir èxit en un altre moment”. Eva Millet va néixer a Barcelona fa 50 anys, ha treballat a Londres per al diari The Guardian i a Mèxic com a corresponsal de BBC ràdio. És col·laboradora habitual del Magazine de La Vanguardia i d’altres mitjans. Quan va néixer el primer dels seus dos fills, al 2002, va començar a publicar sobre educació i parenting. Dos anys més tard, va posar en marxa el seu bloc, www.educa2.info, especialitzat en notícies que ajuden a educar.
Dimarts Eva Millet parla amb Anna Cler de la preocupació de molts pares i mares per sentir-se culpables en la seva manera d’educar “no hem de buscar ser mares ni pares perfectes, sinó pares i mares raonablement bons perquè la culpabilitat és dolenta, no ens fa feliços ni a nosaltres ni als nostres fills. No hem d’educar sentint-nos culpables perquè els pares fem el que bonament podem”.
