Sinopsis
Aida va ser un encàrrec del govern egipci a Verdi per ser estrenada (1871) a l'Òpera del Caire, inaugurada de poc. Per això, a Aida hi ha també una voluntat, molt pròpia del segle XIX, de fer d'aquesta òpera un gran espectacle que rememorés la glòria i l'esplendor de l'antic Egipte: la marxa triomfal respon a aquest designi. Però Aida és, molt més encara, una òpera intimista dedicada a expressar sentiments d'amor, de gelosia, de nostàlgia o d'humiliació que els personatges viuen en intrigues d'alcova, emparades per la nit o ofegades entre les pedres de la seva propia tomba.
Són molts els impediments -enemistats entre famílies, conflictes de conviccions o d'interessos, odi entre pobles- que, en el drama romàntic italià, es poden interposar entre dos enamorats, però habitualment el seu sentit sempre és el mateix: mostrar la força d'un amor que no pot ser vençut per res ni per ningú. Aquest és el cas dels protagonistes d'aquesta òpera: Aida, la princesa etíop convertida pels egipcis en una esclava, i Radamés, el victoriós general que sotmet els etíops.
Aida se situa a Egipte -a «l'època de poder dels faraons», diu vagament el llibret- dins el marc d'una campanya militar dels egipcis contra els etíops que amenacen envair-los i que acaba amb la victòria egípcia i la captivitat del rei etíop Amonasro.
En aquest context, se situa l'amor del cap militar egipci -Radamès- i de l'esclava etíop Aida, filla d'Amonasro. Es tracta, doncs, d'un amor que aconsegueix superar l'odi dels vençuts pels vencedors i la diferència de posició social que separa els enamorats a la cort egípcia. Però el seu amor, encara, és més fort que les amenaces i les seduccions d'Amneris, la filla del rei d'Egipte enamorada de Radamès, i és capaç també de superar l'engany amb què Aida traeix Radamès al forçarlo a confessar els seus plans militars contra els etíops. Això comporta que Radamès sigui condemnat pels egipcis a ser enterrat viu, però l'amor d'Aida serà més fort que aquesta sentència i preferirà compartir la tomba amb ell que acceptar que la mort els separi.
