Sinopsis
La cuina gourmet sempre busca nous sabors i textures per als paladars més exigents, i des de fa uns anys s’ha fixat en un cítric poc conegut, el caviar cítric, també conegut com “dit de llima” provinent de les selves subtropicals d’Austràlia. El fruit es podria confondre amb una llima d’entre 4 i 6 centímetres si no fos per la seva forma allargada, i a l’interior, es desgrana en unes boletes gelatinoses (d’aquí a que se’l compari amb el caviar) de sabor àcid i refrescant. Segons la varietat, poden ser blanques, verdes, grogues o fins i tot marronoses, rosades i morades.
Pel que fa a la planta, la podem cultivar com qualsevol altra cítric, en test (o torreta) o directament a terra però, això si, parant especial atenció al reg i a l’adob que, des de Fitoralia, ens recomanen que sigui cada quinze dies. Hem de situar-la a ple sol, i millor si la ubiquem al sud de la finca. Si ho fem així no hi ha d’haver problema en recollir a la tardor una bona quantitat de fruits
Com qualsevol altra cítric, el fruit és ric en vitamines C, A i B6, polifenols i potassi. A nivell nutricional aporta fins a 56 kilocalories per cada cent grams i pel que fa al seu gust, sempre és intens, però la seva acidesa va de més a menys segons la varietat. Els xefs l’utilitzen per maridar productes del mar (peix, marisc) i com a complement d’amanides, canapès i sushi. També hi ha qui el fa servir per crear còctels. Pel que fa al preu... un kg d’aquestes exquisides boletes pot voltar els 80 i 90 grams. No és d’estranyar que se’l consideri un producte de luxe.
