Arcadi Oliveres: "El capitalisme s'ha de destruir immediatament"
- L'economista i activista pels drets socials publica "Paraules d’Arcadi: Què hem après al món i com podem actuar"
- "La guerra i la manca d'accés a medicines són problemes més greus que la pandèmia", afirma
- Demana que totes les farmacèutiques passin a titularitat pública
Arcadi Oliveres, economista referent de les lluites socials i el decreixement econòmic, presenta el seu darrer llibre, "Paraules d’Arcadi: Què hem après al món i com podem actuar". Diagnosticat amb una malaltia incurable, és el testimoni de cinquanta anys de compromís amb els més febles.
Monarquies corruptes i món injust
S'ha mostrat agraït per tantes expressions d'admiració i estima que ha rebut des que es va saber el seu delicat estat de salut, i alhora espera que el seu llegat sigui la voluntat de canviar un món "injust i ferotge, que s'ha de fer més amable". Fidel al seu esperit de lluita per les seves idees, ha denunciat la venda d'armes al Iemen per part de l'Estat espanyol, ha definit com "corruptes" totes les monarquies i ha descrit la pena de mort com "un crim d'estat".
Durant l'entrevista, Arcadi Oliveres ha repassat la seva trajectòria d'activista, des de la "caputxinada" de 1966 fins la seva etapa com director de "Justícia i Pau", càrrec que va ocupar de 1990 fins l'any 2013.
"Hi ha problemes molt més greus que la pandèmia"
Referint-se als problemes del present, ha limitat la gravetat de la pandèmia: "hi ha problemes com la fam, les guerres i la manca d'accés a aigua potable i medicines que maten milions més que la covid". Reconeix, això sí, que és una situació greu i que mai s'ha de posar la salut per davant de l'economia. En aquest sentit, ha apostat per nacionalitzar totes les farmacèutiques.
Ha tingut paraules elogioses per la política, que és qui "ha d'arreglar les coses". També ha insistit en que a Espanya no hi ha llibertat d'expressió referint-se al cas Pablo Hasél, i ha demanat als joves que no marxin, que es quedin per canviar les coses i que lluitin per "destruir el capitalisme immediatament".
Finalment, ha expressat la seva felicitat per haver pogut estar implicat en la lluita per la pau social i el repartiment de la riquesa, i ha definit la seva etapa a Justícia i Pau com "tocar el cel amb els dits".
