La mala higiene a l'Edat Mitjana: veritat o mentida?
- Javier Traité i Consuelo Sanz de Bremond, autors del llibre 'El olor de la Edad Media', visiten el programa 'Sense memòria'
- Els dos historiadors resolen el mite de la mala higiene a l'Edat Mitjana en la seva última publicació
En el nostre imaginari tenim concebuda l'edat mitjana com un lloc salvatge. Les pel·lícules que s'han publicat a partir de la dècada dels setanta, que pinten l'època medieval amb fang, colors marrons i grisos, acaben de rematar un relat molt difús. Al programa 'Sense memòria', Isabel Díaz entrevista a Javier Traité i Consuelo Sanz de Bremond, autors del llibre "El olor de la Edad Media", per conèixer la veritat sobre la higiene de l'etapa que va dels segles V al XV.
Sí que ho sabien que anar brut no és sa
A l'època medieval, no es coneixien els microorganismes ni algunes malalties, i es pensaven que es contagiaven per la pudor. Per evitar-la i, per tant, per no contagiar-se, ja es dutxaven i rentaven la roba amb regularitat.
El sabó i els perfums
A l'edat mitjana ja feien servir sabó per rentar-se. A partir del segle XI ja hi havia el de Castella i el de Marsella, tots dos naturals. A més, la gent es perfumava per no fer pudor. La gent era conscient de la mala olor i sabien el que era.
Les latrines
En època romana, les latrines privades solien estar al costat de la cuina, dins la casa. Fet que suposava als romans greus problemes d'higiene. Els medievals, amb el buit poblacional, van enviar la latrina al pati, on hi havia més espai. Una mesura molt més higiènica que la dels romans.
Les latrines públiques també van canviar, respecte a l'imperi romà. A l'Edat Mitjana va aparèixer el cubicle per evitar la nuesa i la mala olor, i guanyaren en desinfecció i en intimitat.
Neteja de mans, cap i peus
Els medievals van heretar les ablucions dels jueus: netejar-se les mans, el cap i els peus. De fet, a partir del segle XII, rentar-se les mans era un ritual cavalleresc, i havien d'estar netes abans i després de menjar.
També es comença a parlar dels polls. Els medievals van crear mètodes i procediments per treure-se'ls, però sobretot eren curosos amb la higiene del cabell per evitar atraure'ls.
A 'Águila Roja' podem identificar els colors marrons i grisos popularment associats a l'Edat Mitjana.
Higiene dental
A banda de les referències textuals que Javier Traité s'ha trobat sobre dentífrics, les restes arqueològiques permeten saber que pràcticament no tenien càries, en part perquè tenien una dieta molt pobre en sucre. Tanmateix, la gent va començar a rentar-se les dents fent servir escuradents i altres mecanismes per mantenir la boca neta. També s'han trobat receptes per blanquejar les dents i per tenir un bon alè.
Neteja de la roba
Els que podien, pagaven una dona perquè els rentés la roba. Si no, era la mestressa de casa la que feia la bugada. Els investigadors han trobat moltes receptes per poder netejar la roba, entre les quals, fórmules per rentar-la en sec.
La via pública
A l'edat mitjana cada ciutat tenia un sistema de neteja en funció de les seves característiques. A Siena, per exemple, feien servir un sistema de denúncia. Si algú veia algú altre fent un acte incívic o antihigiènic, el podia delatar i si tenia raó s'emportava la meitat de la multa. D'aquesta manera, tothom mirava de cuidar la via pública, per guanyar o no perdre diners.
A Castella hi havia els "Bons homes", que s'encarregaven de vetllar la higiene dels carrers, i una sèrie de normatives. Una era que cada dona havia de tenir la part de davant de casa seva neta.
Les bones maneres
Tot i que no és un fet purament higiènic, les bones maneres desmenteixen la rudesa amb la qual se sol descriuen les persones de l'edat mitjana. Van agafar dels monjos costums com no parlar amb la boca plena, no fer rots a la taula ni beure amb la boca bruta del got, ja que es compartia.
