La història de Thierry Paulin: El monstre de Montmatre
- Anomenat també com la bèstia de París, Thierry Paulin va ser un assassí en sèrie durant la dècada dels 80
- Crims al programa 'Sota Sospita' de Ràdio 4 amb Jordi Corominas
Anys 80, París. Més de 20 dones grans van ser assassinades al districte de Montmartre. En una època caracteritzada per una mescla d'estils, canvis culturals i avanços tecnològics, la crònica de successos es va veure envoltada en la història d'un assassí en sèrie que va paralitzar la capital francesa.
A la secció de crims del programa 'Sota Sospita' de Ràdio 4, coneix qui era Thierry Paulin: la bèstia de París.
Família desestructurada
Thierry Paulin va néixer a Fort-de-France, Martinica. La seva àvia el va criar fins a pràcticament l'adolescència perquè la seva mare, de només 17 anys, no estava preparada per cuidar el seu fill. Com estudiant mestís, comptava amb pocs amics a l'escola i no tenia traça per a estudiar. A causa del seu comportament erràtic i violent, el seu pare, que l'havia abandonat essent només un nadó, se'l va emportar a viure amb ell a Toulouse.
Va ser amb 17 anys quan va decidir entrar al servei militar. No obstant això, els seus companys el menyspreaven per la seva ètnia i la seva condició sexual, puix que era homosexual. A causa de l'entorn en què va créixer, va començar a enrabiar-se amb la vida. No havia tingut cap mena d'amor en la infància i els seus iguals el marginaven.
Els primers crims
El 1982 va cometre el seu primer robatori i va ser arrestat. Tot i que no va ser empresonat, el 1984, després de deixar l'exèrcit, se'n va anar a viure amb la seva mare a un suburbi del nord de París on es va fer cambrer a 'Paradis Latin', un club nocturn famós pels seus espectacles de travestís. Allà va conèixer a Jean-Thierry Mathurin, un addicte a les drogues del que es va enamorar.
L'octubre de 1984 tots dos comencen a matar. Vuit dones ancianes van ser assassinades, principalment en el districte 18 de París. La violència dels crims era horrible: algunes tenien els caps en bosses de plàstic, altres eren colpejades fins a la mort, i fins i tot, una d'elles va ser obligada a beure netejador de desguassos. La policia es trobava perduda i no sabia quin rastre seguir. Per fugir tots dos se'n tornen a Toulouse on, després d'uns dies de mala convivència, decideixen separar-se.
La investigació policial
Paulin decideix tornar a París l'any 1985 per tornar a matar, en concret, 8 dones més. La policia era incapaç d'identificar a l'assassí, encara que els investigadors tinguessin ja algunes pistes. A través de les empremtes van deduir que l'autor dels crims era el mateix individu que va cometre els assassinats de 1984.
La tardor de 1986, Paulin va atacar a un dels seus distribuïdors de cocaïna amb un bat de beisbol. El comerciant va anar a la policia i va ser arrestat. Va ser sentenciat a 16 mesos de presó per l'assalt.
VIH: la seva sentència de mort
Després del seu alliberament, Paulin va conèixer que era VIH-positiu. Considerant que la SIDA suposava una condemna a mort, va organitzar grans festes, gastant molts diners i sense escatimar despeses.
Va ser el 25 de novembre de 1987, quan Paulin va assassinar a Rachel Cohen, de 79 anys. El mateix dia va atacar a una altra dona de 87 anys a qui va ofegar i l'endemà passat, va escanyar a qui seria la seva última víctima, la senyora Finalteri. Aquesta es va recuperar i va aconseguir sobreviure. Gràcies a la descripció que va fer de l'atacant, la policia ja tenia un fil del qual estirar.
Finalment, Paulin va ser arrestat mentre caminava pel carrer quan un inspector de policia, Francis Jacob, el va reconèixer per la descripció de Finalteri. L'assassí ho va admetre tot, incloent-hi la seva involucració amb Mathurin. Acusat de 18 assassinats, tot i que se'n va atribuir 21, va ser enviat a presó. A principis del 88, els efectes de la SIDA van provocar-li una paràlisi gairebé total. Va morir durant la nit del 16 d'abril de 1989, a l'hospital de la presó.
La seva història té similituds amb la de l'assassí en sèrie estatunidenc Jeffrey Dahmer. Dos nois amb famílies desestructurades que no van arribar a experimentar el que significa l'amor. Dos “monstres”, com els anomenaven, que van atemorir tota una part de la societat i van revolucionar la crònica negra.