5 tipus de ferides de la infància que poden afectar les relacions de parella
- Durant la infantesa es creen ferides emocionals que s’arrosseguen a la vida adulta i afecten les relacions afectivosexuals
- La sexòloga Eva Moreno enumera els 5 tipus que existeixen a ‘Xavifòrnia’ de Ràdio 4
SANDRA TORRÓ NAVARRO
Cada individu té dins seu unes ferides emocionals amagades, que s’han anat creant, de manera conscient o inconscient, durant la infància. Però quan aquestes ressorgeixen a l’etapa adulta, com afecten les relacions amistoses i de parella?
Eva Moreno, sexòloga i terapeuta de parella, desgrana tots els tipus de cicatrius que existeixen al programa ‘Xavifòrnia’ de Ràdio 4.
Què són les cicatrius emocionals?
La infantesa és una etapa molt important on es comença a gestar la personalitat de cada individu. En aquest moment, la ment és com una esponja i, per tant, absorbeix tot el que sent i veu al seu voltant. La sexòloga defineix com “ferida emocional”, qualsevol situació que ha produït un impacte emocional a la vida d’una persona, sobretot en aquesta etapa primerenca. Tanmateix, aquests traumes es poden sanar. “Són experiències transformables, és a dir, poden quedar com un record petit, si volem, o podem incrementar la marca de la cicatriu. Depèn de nosaltres”, afegeix Moreno.
A la infantesa es creen les 'cicatrius emocionals'.
1. Ferida de l’abandonament
L'infant sent falta d’estima, cura, protecció o atenció.
Quan són adults tenen por de ser abandonats pels amics o la parella. Alguns d’ells decideixen marxar abans de quedar-se sols, però altres s’enganxen a la parella i generen dependència emocional sobre ella. En general, volen relacions sexuals a totes hores i parelles a ‘curt termini’.
2. Ferida del rebuig
Té a veure amb la no acceptació per part dels pares. Hi ha criatures molt sensibles o amb una creativitat molt especial que els pares no entenen i, provoca que els infants se sentin incompresos, connectin amb aquest rebuig, pensin que els pares no els estimen i, per tant, no se sentin mereixedors d'amor.
De grans, necessitaran constantment aprovació de tothom i, en les relacions sexuals, buscaran el reconeixement de la seva parella.
3. Ferida de la traïció
Quan et sents traït pels pares. Per exemple, si es promet a un nen anar al parc, però després no es compleix, això fa que se sentin enganyats.
D’adults seran desconfiats, controladors i possessius, i voldran una parella lleial i fidel. Malauradament, seran persones geloses, que ho tindran tot controlat.
4. Ferida d’injustícia
La criatura té pares molt estrictes, autoritaris o freds.
En les relacions es tornen molt estrictes i tenen dificultat per canviar d’opinió. En l'àmbit sexual, res pot ser fruit de la improvisació.
5. Ferida d’humiliació
Quan els pares són molt crítics i transmeten les seves pròpies frustracions als fills. Per exemple: “Has tret un 6 a l’examen, podries haver tret un 10”.
Aquests nens es converteixen en persones molt dependents, submises en una relació i, passives al llit. Necessiten reconeixement constant de què fan.
L’especialista en relacions creu que és important fer una mirada al passat per entendre les conductes del present. “Has de buscar la raó del teu comportament. Tots en tenim i es poden curar”, conclou Moreno.
