5 quadres on les plantes són les obres mestres
Va de Verd - El jardiner i divulgador Eduardo Barba interpreta el rol que juguen les plantes en alguns grans quadres de museus espanyols
- Descobreix com extreure el color de plantes i flors per fer pintures en aquarel·la i oli
Eduardo Barba és jardiner, investigador botànic en obres d’art, paisatgista i professor de jardineria. Ha escrit llibres sobre la relació de les plantes i dels jardins amb l’art i col·labora amb diferents mitjans de comunicació i amb diferents museus d’arreu de l’Estat. Quines plantes destacaria en els seus quadres preferits? A ‘Va de Verd’ en fa una selecció.
“Peònies” de José Mirabent
La peònia és una de les flors més presents als arranjaments florals d’avui en dia. També és molt valorada per la seva exuberància i per la seva dificultat per florir perquè quan ho fa és una de les més dignes anunciants de la primavera. L’any 1860 José Mirabent va pintar “Peònies” en ple romanticisme. Tot i que el quadre pertany als fons del Museu del Prado, actualment està cedit al dipòsit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona.
“Peònies” de José Mirabent.
“Jardí d’Aranjuez, Glorieta II” de Santiago Rusiñol
Santiago Rusiñol va pintar un munt de jardins, sovint el mateix en diferents moments del dia o en diferents estacions de l’any, parant molta atenció no només als canvis de la llum, sinó també als canvis de color de les fulles, en la floració... Un exemple és aquesta Glorieta dels jardins del Palau d’Aranjuez que va pintar l’any 1861 i s’exposa al museu Reina Sofía. Eduardo Barba destaca els arbres o arbustos blancs, els seus colors sembla que són causa de la floració, però, en realitat, es tracta d’una singular espècie d’auró.
“Jardí d’Aranjuez, Glorieta II” de Santiago Rusiñol.
“Els fills del pintor al saló japonès” de Marià Fortuny
Una imatge quotidiana, familiar i relaxada on les plantes juguen el seu protagonisme al costat dels fills de l’artista. S’hi pot contemplar una begònia rex, una orella d’elefant i sobretot un petit gerani vermell que figura en altres quadres intimistes de Marià Fortuny, com si fos un membre més de la família. El quadre és de l’any 1874 i es pot veure al museu del Prado.
“Els fills del pintor al saló japonès” de Marià Fortuny.
“El descans en la fugida a Egipte” de Joachim Patinir
L’investigador botànic destaca un quadre del Museu del Prado per damunt de tots: “El descans en la fugida a Egipte” que Joachim Patinir va pintar l’any 1518 en ple Renaixement. Entre totes les plantes que hi figuren, destaca una blenera (“gordolobo” en castellà), una planta carregada de simbolisme que sovint es feia servir com a teia als funerals. Tot i ser una imatge de la infantesa de Jesús, la blenera ens anticipa la seva mort i també la Pasqua.
“El descans en la fugida a Egipte” de Joachim Patinir.
Aquarel·les botàniques de Teresa Lostau
Deixant de banda els noms de grans pintors, Barba se sent atret per l’aparent senzillesa de les aquarel·les botàniques de Lostau, exhibides al MNAC de Barcelona. L’objectiu d’aquestes pintures de flors silvestres és l’estudi, però això no resta bellesa ni interès a les il·lustracions.
"Ull de bou" de Teresa Lostau.
