Com superar el dol per la mort d'una persona estimada

• El psicòleg Antoni Bolinches explica com gestionar el dolor per la mort d’una persona estimada
• Tens l’entrevista de ‘Són 4 dies’ disponible a RNE Àudio de Ràdio 4

Una noia sola i angoixada

Quina és la millor manera de gestionar el dolor que es pateix quan es perd a una persona que estimes? Segons el psicòleg Antoni Bolinches el dany que causa una pèrdua va en concordança amb el valor que té el que hem perdut. Per això, diferencia entre dues pèrdues: les amoroses i les luctuoses. Així ho explica al programa de Ràdio 4 ‘Són 4 dies’: “Amb una pèrdua amorosa tu pateixes tant com més estimes i amb una pèrdua luctuosa pateixes tant com més imprevista o anticipada és”.

Afrontar una pèrdua luctuosa

No és el mateix perdre el teu pare amb 90 anys, que ets conscient que la seva vida s’està esgotant, que quedar-te sense ell quan és més jove. Segons Bolinches, inclús una mort en edat avançada o d'algú que ha patit una malaltia durant un llarg període, produeix dolor, però a la vegada una resignació “de veure que aquell procés de deteriorament s'ha acabat i comencen a recordar en positiu el temps compartit amb vida”.

Quan es perd un pare una mare i encara no s’ha arribat a l’edat adulta és més complicat. “Quan els nanos necessiten la figura paterna i materna i la perden prematurament és una de les ferides que més et pot desviar del camí evolutiu que tots desitjaríem, haver d'emmirallar-se amb els pares i les mares quan són un bon exemple, i això és un estímul per al nostre desenvolupament personal”. Els infants tenen una sensació d’abandonament. Bolinches apunta que a vegades aquest sentiment és més intens per una separació dels pares traumàtica que per una pèrdua luctuosa: “La mort l'arribem a acceptar perquè forma part de l'ADN de la vida. De fet, la vida és vida perquè hi ha un naixement i una mort. Però quan un se sent abandonat per la figura parental, té una pèrdua que afecta l'autoestima i la seguretat personal”.

Sens dubte, la pèrdua d’un fill és la més dura. L’especialista en salut mental assegura que “encara que es treballa terapèuticament, no se supera mai del tot”. Recomana assistir a grups d’ajuda de persones que han passat pel mateix perquè “és l’única manera de compartir el dolor”, ja que es produeix un “consol per contaminació, per complicitat afectiva”.

Com superar el dol

A banda de compartir la teva experiència amb un grup de persones que han viscut una pèrdua similar, Antoni Bolinches aconsella fer-ho també amb professionals i amb persones del teu entorn: “El que ens convindria a tots és tenir una xarxa d'acompanyament que ens ajudés a gaudir dels bons moments i a portar millor els que no ho són tant”.

Dues dones s'estan abraçant

“Quan una cosa se t'ha indigestat cal vomitar-la“

Per al psicòleg és important no quedar-te amb el dolor a dins i expressar què sents per així alliberar-te de la tensió i també digerir millor el patiment. El psicòleg ho té clar: “Quan una cosa se t'ha indigestat cal vomitar-la”.

És aconsellable aïllar-se durant el temps del dol? Sempre hi ha un temps natural per pair les pèrdues. Segons l’expert, si fas servir aquest temps per parlar amb tu mateix i per fer un treball d'assimilació dels moments compartit amb la persona que has perdut i treure un punt positiu fruit d'aquesta reflexió, sí. Però si l’aïllament “implica encapsulament, és a dir, ser reiteratiu, quasi sadomasoquista, aleshores no seria bo”.

El que t’ensenya una pèrdua

Passar per situacions dures durant la vida és inevitable. Malgrat tenir pèrdues no desitjades, el psicòleg creu que gràcies a superar dificultats, madurem: “Les persones que no han tingut cap dificultat a la vida, curiosament són persones fràgils emocionalment que els convindria patir poc i aprendre molt, però això no ho podem triar”.

“Si no existís el patiment, no hi hauria creixement“

Seguint la idea del filòsof Friedrich Nietzsche, el psicòleg assegura que “si no existís el patiment, no hi hauria creixement. I aleshores és quan tindríem poca resistència a la frustració. Tots seríem febles i aleshores seria impossible la felicitat. La felicitat és possible perquè un ha après a superar el patiment i a treure una lliçó vital per portar bé les coses negatives que ens puguin succeir en el futur”. A més, apunta que “qui no ha patit no ha après, qui no ha après no té estabilitat emocional i qui no té estabilitat emocional no té capacitat per gestionar adequadament les dificultats de la vida”.

Convençut que quan menys has patit, menys resistència a la frustració tens, Antoni Bolinches creu que és millor aprendre a poc a poc per a quan vingui una pèrdua grossa estar preparats: “El que ens convindria és anar tenint petits cops que ens preparin, ens enforteixin i ens donin l'habilitat per tenir capacitat de gestionar els grans cops de la vida".