Com hauríem de tractar les persones autistes?
Programes
- L’associació Aprenem Autisme dona consells per millorar la relació social amb les persones autistes
- Descobreix a L'Entrellat com entrenar el cervell per ser més feliç
Les persones amb autisme sovint han de fer front a nombrosos estereotips per part de la societat. Tanmateix, l'autisme o Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) es manifesta de manera diferent en cada persona, és a dir, no és una condició única, sinó un conjunt de característiques. És per això que entendre i respectar la seva manera percebre el món és essencial per garantir una societat més inclusiva. Per sensibilitzar sobre aquesta qüestió es va crear el Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, que se celebra el 2 d’abril.
A L'Entrellat, el programa de Ràdio 4 presentat per Samanta Villar, la periodista Marina Fernández ha parlat amb l’associació Aprenem Autisme que ha presentat una guia amb recomanacions per millorar el tracte cap a les persones autistes.
Empatia i normalització
La directora de l'associació Aprenem Autisme, Susi Cordon, destaca que el primer pas per relacionar-se amb persones que tenen TEA és fomentar l’empatia i escoltar-les. Massa sovint es parla d’elles sense comptar amb el seu testimoni. És fonamental normalitzar la seva presència en tots els espais i adaptar-los perquè puguin participar plenament en la societat. Per exemple, a les escoles, molts infants pateixen exclusió perquè les aules i els patis no estan adequats a les seves necessitats. El soroll i la intensitat de llum poden ser aclaparadors i això fa que alguns hagin de marxar a casa durant l’hora del menjador o buscar alternatives que els allunyen de la resta del grup. Segons Cordon, aquesta situació suposa una vulneració dels seus drets i reforça la seva invisibilització.
Un nen emplenant un quadern esirat al terra. Getty Images / Maskot
Discapacitat invisible
Una de les grans dificultats del TEA és que no sempre és fàcilment identificable, ja que no hi ha trets físics evidents. Moltes persones autistes han après a adaptar-se als codis socials predominants, sovint a costa del seu benestar emocional. Això ha provocat que algunes arribin a l’edat adulta sense un diagnòstic, després d’anys d’intentar encaixar en un món que no sempre les comprèn.
Alejandra Da Silva, mare d’un nen amb autisme, va començar a adonar-se que compartia moltes característiques amb el seu fill. No va ser fins als 49 anys que va rebre el diagnòstic de TEA, fet que li va permetre entendre moltes de les situacions viscudes al llarg de la seva vida. Durant aquest procés, ha rebut comentaris de persones del seu entorn més proper que li deien frases com “no se’t nota” o “no hi ha cap problema”. Da Silva assenyala que aquest tipus d'observacions, lluny d’ajudar-la, fan que la seva realitat quedi invalidada i invisibilitzada.
La directora de l'associació alerta que els comentaris que reben les persones amb autisme poden minimitzar la seva realitat i dificultar el seu reconeixement. Molts, segons Cordon, venen del desconeixement. Per això, per ella és imprescindible que la societat s’informi, escolti i entengui que l’autisme no necessita ser justificat ni validat pels altres. Per tant, segons la directora, el millor tracte cap a les persones autistes és el respecte i l’escolta activa. La inclusió real demana reconèixer la seva veu, adaptar els espais i garantir que puguin viure amb plenitud sense haver d’amagar la seva manera de ser.
El cas de les dones
Les dones autistes sovint no es diagnostiquen perquè no comparteixen les mateixes característiques que els homes amb TEA. Aquesta realitat és, per exemple, la de la María de Santos, escriptora de 'El autismo a través de mis ojos', que va rebre el seu diagnòstic als 21 anys. Coincidint amb el Dia mundial de conscienciació sobre l'autisme ha exposat que encara hi ha un fort biaix de gènere respecte a l'autisme va haver de viure tota la seva infantesa i adolescència sense saber ben bé què li passava. L'escriptora comenta que encara avui dia se la qüestiona quan menciona la seva condició i que en el cas dels seus amics homes no passa.
