L'assalt al Banc Central de Barcelona: 37 hores de tensió i un desenllaç mortal
60 anys en catala
- El 23 de maig de 1981, un grup de 10 assaltants va segrestar 300 persones en un banc de Barcelona, demanant la llibertat dels implicats en el 23-F
- Després de 37 hores de tensió, la policia va capturar els atracadors, amb un resultat d’un mort i diversos ostatges ferits
El 23 de maig de 1981, Barcelona va viure un dels episodis més tensos de la seva història recent amb l'assalt al Banc Central. Un grup de 10 atracadors, liderat per José Juan Martínez Gómez, conegut com El Rubio, va prendre com a ostatges unes 300 persones a la seu central del banc, ubicada a la plaça Catalunya. L’assalt, que va coincidir amb el tercer mes del fracassat cop d'estat del 23-F, va començar aparentment com un acte de suport als colpistes, però ràpidament es va descobrir que els autors eren delinqüents comuns amb altres motivacions.
Falsa reivindicació política i primeres hores de tensió
Inicialment, els assaltants van fer creure que les seves intencions eren polítiques, exigint la llibertat del tinent coronel Tejero i altres implicats en el cop d'estat. Van sol·licitar també dos avions, un per als colpistes i un altre per a ells, amb l'objectiu de fugir a l'Argentina. Aquest missatge, dipositat en una cabina telefònica, va generar un clima d'especulacions i rumors sobre una connexió amb grups d’extrema dreta o la Guàrdia Civil. Tanmateix, a mesura que avançava el segrest, va quedar clar que els assaltants no eren militars ni tenien connexions polítiques, sinó que es tractava, d'una banda, de delinqüents que volien robar documents comprometedors del banc, segons va afirmar El Rubio.
Durant les primeres hores, es van desplegar més de 1.300 agents de policia, helicòpters i ambulàncies al voltant del banc. Es van anar alliberant alguns ostatges amb problemes de salut, però els atracadors es van atrinxerar i van demanar menjar, vi i heroïna, demostrant que el suposat rerefons polític no era més que una cortina de fum. A mesura que passaven les hores, les autoritats van establir un comandament operatiu i van enviar al general de la Guàrdia Civil, Aramburu Topete, per negociar amb els segrestadors, creient encara que podien estar vinculats amb el 23-F.
Desenllaç i intervenció dels GEO
Després de 37 hores de tensió, un dels atracadors va ser abatut per un franctirador dels GEO mentre intentava sortir amb un ostatge. Aquest esdeveniment va provocar la fugida massiva dels ostatges sota foc creuat i va permetre l’entrada dels GEO, que van capturar nou dels assaltants. Un d’ells va morir i un ostatge va resultar ferit. A partir d’aquí, es va confirmar que els assaltants eren delinqüents comuns sense connexions polítiques ni militars, fet que va portar les autoritats a qualificar-los com “xoriços i anarquistes”.
El cervell de l'assalt, El Rubio, va admetre que l'objectiu real era robar un maletí amb documents sensibles que podien posar en risc l’estabilitat del país, i per això li havien promès fins a 100 milions de pessetes i un compte a Suïssa. Tot i això, aquest extrem no va ser confirmat per les autoritats.
Les conseqüències del cas
L’assalt va ser un dels episodis més recordats de la crònica negra espanyola, i tots els atracadors capturats van ser condemnats a més de vint-i-cinc anys de presó per l'Audiència Nacional. La ciutat de Barcelona va quedar marcada per aquest episodi, que va posar en evidència la fragilitat del moment polític i social del país, just tres mesos després del cop d'estat del 23-F.
