La model, actriu i empresària Teresa Gimpera a "Gent de paraula"
Cristina Puig parla amb la Gimpera, imatge del moviment barceloní de la "Gouche Divine"
"Gent de paraula"" és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Teresa Gimpera va ser la model dels anys 60 i 70 a Espanya, tot ho feia ella, ja fos passarel·la, publicitat o cinema. Podia arribar a enregistrar dos espots en un dia. Va rodar més d'un centenar de pel·lícules i va ser la imatge del moviment barceloní la Gauche Divine. Posteriorment ha estat empresària amb l'agència Gimpera Models. Ha tingut una història d'amor amb un galant de Hollywood, l'actor Craig Hill, recentment desaparegut, que va deixar Califòrnia per ella.
Els pares de la Teresa eren mestres, va anar a l'escola de la seva mare. Segons la Teresa va tenir una infància feliç, menys "quan volia fer coses que no em deixaven fer i no m'explicaven per què. Com, per exemple, anar al cinema amb les meves amigues perquè hi havia molts homes, però no t'explicaven quin perill tenien els homes".
Per la Teresa el salt generacional va arribar amb els anys 60 amb la igualtat entre homes i dones. A finals dels anys 60 també es va formar el moviment de la Gauche Divine. "Ho va batejar el periodista Joan de Sagarra perquè érem tots d'esquerres, tots anàvem contra Franco i dins d'aquest nucli hi havia gent molt rica per això es va dir Divine". Dins d'aquest moviment hi havia el Ricardo Bofill, l'Óscar Tusquets, el Jaime Gil de Biedma, el Terenci Moix,... que es reunien a la sala de festes Bocaccio del carrer Muntaner. "Jo com que era model, vaig ser una mica la imatge, per això em van fer fer el cartell del Bocaccio". "Avui dia no veig en la gent jove aquesta cosa que teníem nosaltres de trencar".
Teresa Gimpera ha començat una nova etapa en la seva vida "amb un nou estat civil, sóc vídua". Va compartir 45 anys amb el Craig Hill, tot i que es van casar al 1990. El Craig ha estat el seu segon marit. "Em vaig casar amb el Octavio S
arsanedas molt enamorada evidentment, però també una mica per fugir de casa, perquè era la única forma de poder fer la teva vida".
Amb el Craig es van conèixer el 6 del 6 del 66. La Teresa començava a fer cinema, tot just havia rodat tres pel·lícules i li van proposar fer una pel·lícula al nord d'Itàlia amb un actor nord-americà. "En aquella època estava en contra de la guerra de Vietnam i dels americans, a més pensava que eren molt creguts i vaig anar de molt mala gana. I, caram, el Craig va ser un actor fantàstic, em va tractar amb molt de respecte des del primer dia i allà va començar la història".
Per la Teresa el món del cinema és molt diferent del de la moda, "la moda és deixar-te emportar", encara que ella no es deixa portar gaire per la moda. Al principi a la Teresa li posava molt nerviosa la fama, que la reconeguessin pel carrer i la parés la gent. Però el que li sap més greu és que els seus fills sí que els hi afectava ser reconeguda i ella no es va adonar. "Quan ja van ser grans em van explicar coses que havien passat a l'escola".
La seva època com a model la va començar amb 23 anys, quan ja tenia tres fills, molt diferent a les joves models d'ara que comencen amb 16 anys. La Teresa Gimpera ho sap, ha acompanyat a moltes d'aquestes noies amb la seva agència de models. "La moda és un món perillós, perquè primer els pares diuen que segueixi estudiant que és el més important, però quan la nena comença a guanyar diners, la història canvia". Per la Teresa Gimpera és necessari canviar la legislació per protegir els nens. "Hauria d'haver una llei com a Anglaterra o a Estats Units pels menors d'edat, de tota la feina que facin en cinema o en publicitat la família del nen només es pot quedar un percentatge, la resta va a parar a un compte pel nen".
L’entrevista de la Cristina Puig, càlida i apassionada alhora, fa que aflorin els sentiments més profunds de la Teresa Gimpera: li agrada molt la vida, li agrada molt fer coses, té molts projectes, passar temps amb els néts i els besnéts i sentir "estimació al voltant", per això li fa molta pena la gent gran que està sola. De totes maneres per a la Gimpera la gent gran té un defecte "el que no pot ser quan et fas gran és esperar que els joves et vinguin al darrere". Ella vol que els seus néts i besnéts tinguin un record d'una persona gran divertida.
