"Moments" repassa la indústria tèxtil a Catalunya
- El programa recorda la fàbrica tèxtil, les colònies industrials i la figura de l'amo
"Moments", el programa de TVE Catalunya que repassa fets, històries i aspectes de la vida social i cultural de Catalunya, està dirigit i presentat per Raül Díaz
Tots els processos industrials arreu del món han començat pel tèxtil i aquí a Catalunya no podíem ser menys a l'hora d'endinsar-nos en la revolució industrial.
Partíem d'una tradició artesanal –la de les indianes– i una voluntat de progrés que van fer que els emprenedors del segle XIX, amb el suport dels avenços tecnològics del moment, s'instal·lessin al costat dels rius –sobretot del Llobregat i del Ter– per tal d'aprofitar els salts d'aigua que produïen energia barata i feien moure les màquines de filar i de teixir de les seves fàbriques.
A redós de la fàbrica la mateixa empresa creava una petita ciutat autosuficient. L'empresa, però, controlava els seus habitants per assegurar-se'n la seva docilitat en el treball i evitar conflictes laborals: eren les primeres colònies industrials, un sistema de vida que va perdurar fins a mitjans del segle XX.
La figura del patró –"l'amo", tal com se'ls anomena a les colònies– era cabdal dins d'aquesta estructura. Es tractava, sobretot, d'empresaris barcelonins que vivien lluny de la colònia però que hi edificaven autèntiques fortaleses que utilitzaven com a palauet d'estiu. L'amo, a més de propietari de la indústria, també ho era de tots els béns col·lectius que utilitzaven els treballadors com ara els habitatges, els economats, la llum, els centres recreatius i, fins i tot, l'església.
La decadència d'aquest sistema de vida de les colònies industrials va començar durant la postguerra espanyola, patint la primera gran crisis als anys 60. Amb tot, la majoria de les empreses va continuar treballant amb alts i baixos fins que, als anys 80, els seus productes van haver de competir amb els que arribaven d'Àsia i el Magrib, entrant en una nova crisi que, a moltes, els va fer tancar definitivament les portes.
De fet, com a tot el sector tèxtil, el problema ha estat l'envelliment de la maquinària que ha suposat fortes inversions de diners i l'acolliment a plans de reconversió per renovar la tecnologia i fer així més competitiva la producció. Segons Eusebi Casanelles, director del Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, si Catalunya es vol mantenir dins el sector tèxtil actual s'ha d'optar per la qualitat, l'especialització i la creativitat.
El sistema de vida en colònia gairebé ha desaparegut perquè van anar desapareixent els motors que eren les fàbriques. Els conjunts arquitectònics que ens han deixat com a herència han anat quedant abandonats sense, aparentment, futur. No tot aquest patrimoni es pot salvar. Però, tal i com assegura la historiadora Rosa Serra, encara hi ha possibilitats si, a l'hora de buscar solucions, s'hi posa imaginació.
El poder econòmic de Catalunya durant molts i molts anys va estar en la indústria tèxtil cotonera i llanera. Després les coses han canviat, però sense aquella res hauria estat possible. El tèxtil està en l'origen de tot.
Margaret Rius i Noelia Ferrer són les autores del capítol d'aquesta setmana: "El tèxtil a Catalunya".
