Arriben els premis i el reconeixement internacional
- Els anys 1967 i 1968 estan considerats com els anys de consagració internacional de TVE
- Arriben els premis i el reconeixement de la mà de Chicho Ibañez Serrador
Premis
Febrer 1967
Nimfa d'Or al millor guió i el premi UNDA a "El Asfalto"
Setembre 1967
Placa d'Or i premi del Jurat del IV festival Internacional de TV de Berín per a "Un mundo sin luz"
Abril 1968
Festival d'Eurovisió per "La, la, la" i Massiel
Paloma de Plata de la UNDA i Nimfa d'Or en el VIII Festival Internacional de Montecarlo, a la millor realització per "Historia de la frivolidad". Menció especial al guió "Una fecha señalada"
Maig 1968
Rosa d'Or del VIII Festival de Montreaux a "Historia de la Frivolidad" i premi de la Crítica al guió
Juliol 1968
Perla en el Gran Premi Mifed de Milà a "La canción del olvido"
Premi al guió de "El transplante" en el Festival de Praga
Deu anys després de la seva inauguració, TVE ha passat de 50 a 1.400 empleats. La temporada 1966-1967 s'inicia amb una estrena fonamental per a la història de TVE: el 15 de novembre queda inaugurada oficialment la segona cadena, amb continguts més imaginatius i avantguardistes, deixant a la primera com un canal més generalista.
En aquests anys els dramàtics adquireixen una notable importància, amb espais com a "Teatro de siempre", "Hora once" etc., i també els serials, amb títols com " ¿Es usted el asesino?" dirigida i interpretada per Narciso Ibáñez Menta; "Diego de Acevedo" de Luis Sosa amb Paco Valladares com a protagonista, "La família Colón", escrita per Oswaldo Dragún, "Doce cuentos y una pesadilla" de Juan Tébar o "Escuela de matrimonios", comèdia protagonitzada per Elvira Quintillá. Aquesta última ja comptava amb més pressupost que les sèries anteriors i es va rodar en format cinema (primers experiments televisius en aquest sentit, "Diego de Acevedo" i "La família Colón" van ser les pioneres).
Però possiblement la sèrie més populat de mitjan els 60 fins a principis dels 70 va ser "El Séneca", presentat pel seu autor José María Pemán, i protagonitzada per Antonio Martelo, qui es va consagrar gràcies a aquest personatge. José María Pemán presentava cada episodi que girava entorn d'un personatge sevillà al que tots deien “el Séneca”, per la seva saviesa i la seva capacitat per resoldre els garbulls en els quals es ficaven els seus veïns i amics, i ell mateix. La sèrie va estar en antena fins a 1970, amb 3 temporades i un total de 43 episodis, que es va veure bruscament interrompuda per la mort en un accident de cotxe d'Antonio Martelo el 5 de gener de 1970.
També apareix un programa musical diferent "Tele-Ritmo", ideat i realitzat per José María Quero, qui havia estat fins poc responsable general dels espais musicals, qui defineix una nova manera d'acostar-se a la música jove del moment, sense presentadors, jugant amb els tons de llum i amb un auster però imaginatiu decorat.
Tampoc van faltar els concursos, els dos més populars i significatius de l'època van ser "Gran Premio" i "Un millón para el mejor". El primer barrejava el concurs amb l'espectacle musical i esportiu i va néixer per substituir l'exitós "La unión hace la fuerza". Era una adaptació del concurs francès "Palmarés des Chanson" on portava anys funcionant sense problemes. Es participava des de casa, enviant targetes amb combinacions de números, però poc després de posar-se en marxa, un espectador/concursant va descobrir una manera "fàcil" de guanyar el premi enviant centenars de targetes amb una determinada combinació, cosa que va obligar als organitzadors a canviar de sistema.
Major èxit va aconseguir "Un millón para el mejor" (1968) ideat per Enrique de les Casas i Fernando García de la Vega. La dinàmica consistia a superar diferents proves per guanyar un milió de pessetes, desorbitada xifra per llavors però que va suposar un gran reclam. A més el programa va comptar amb Joaquín Prat (i posteriorment amb José Luis Pécker) com a amfitrió, qui amb la seva animada forma de presentar, no vista fins llavors, va donar lloc a un nou paper del presentador d'entreteniment. Els concursants van aconseguir una popularitat desbordant que va provocar un interès major sobre el programa.
Fins llavors, Espanya havia estat absent de la major part dels festivals internacionals, es va atrevir al 1965 en el Festival de Montecarlo, amb "El último reloj", una adaptació televisiva de Chicho Ibáñez Serrador de la novel·la de terror d'Edgar Allan Poe, amb la qual va aconseguir la seva primera menció especial, però no és fins a febrer de 1967, i també de la mà de Chicho, quan TVE recull els seus primers premis amb "El asfalto", una història dura i sorprenent interpretada per Narcíso Ibáñez Menta, dins també de la sèrie "Historias para no dormir".
El 9 de febrer de 1967 TVE estrena "Historia de la frivolidad", un programa especial dirigit també per Chicho Ibáñez Serrador, amb guions del propi Chicho i de Jaime de Armiñán i música d'Augusto Algueró. Aquesta història protagonitzada per Irene Gutiérrez Caba, Margot Cottens, Rafaela Aparicio, Lola Gaos i Pilar Muñoz, narra, en forma de sketches humorístics, la història de l'erotisme i els esforços per ocultar els encants del cos humà."Historia de la frivolidad" es va fer amb la Nimfa d'Or del Festival de Montecarlo, la Rosa d'Or i el primer Premi de la Premsa del Festival de Montreux, i la Targa d´Argento del festival de Milà.
