'Un, dos, tres, responda otra vez', el programa de Chicho Ibáñez Serrador
- ‘Un, dos, tres... responda otra vez’ va ser un programa-concurs de televisió de Narciso "Chicho" Ibáñez Serrador creat al 1972
- El programa va finalitzar al 1994, i va tornar una temporada més, al 2004 amb el nom de 'Un, dos, tres...a leer otra vez'
- Qui no se'n recorda de Kiko, Don Cicuta, Mayra, las tacañoñas, de Ruperta o de las secretàries com: Victòria Abril, Silvia Marsó, Kim, Lydia Bosch, Nina o Paula Vázquez?
"Un, dos, tres...Responda otra vez" el concurs que ha fet història a Espanya. Recordat per tots els que ara tenen més de vint-i-cinc anys, aquest espai familiar va condensar en les seves emissions ball, espectacle, humor, proves i sobretot concursants anònims i premis, molts premis.
El equipo de "Un, dos, tres,...", en 1976, con Chicho tve
“Un, dos, tres” va ser una gran pedrera de talents, hostesses com Kim, Victoria Abril, Lydia Bosch o Nina, la mateixa que després es convertiria en directora d'una famosa escola de cant, van passar pel plató d'aquest programa. Números musicals, gags i presentacions, que alegraven la vista als telespectadors alhora que ajudaven als concursants a afrontar aquesta muntanya russa de preguntes, proves i decisions.
Estrenamos 'Un, Dos, Tres' rtve.es
Com a punt "negatiu", Don Cicuta i els Tacañones, que més tard interpretarien les Germanes Hurtado. Tampoc ens podem oblidar dels actors i els humoristes: Fedra Lorente, el Duo Sacapuntas, Silvia Abascal, Bigote Arrocet o Ángel Garó, per citar-ne alguns ....
Les mascotes del programa, com: Botilde, el Chollo, el Boom, el Crack… i, com no, Ruperta.
Però tots aquests personatges imaginaris no estaven sols, no ... La temible carbassa o la vella bota estaven acompanyades pels presentadors com: Kiko Ledgard, Mayra Gómez Kemp, Jordi Estadella, Míriam Díaz Aroca, el senyor Bachs ...
Un, Dos, Tres en el Archivo de TVE RTVE.es
La mecànica del concurs Un, dos, tres ... va suposar en el seu dia una revolució en la forma de fer televisió a Espanya.
El concepte creat pel realitzador era un programa que fusionava:
- La cultura, representada a la primera part del programa, per preguntes i respostes.
- Les activitats físiques, present a la segona part del programa: l'eliminatòria.
- La sort, intuïció, habilitat social, i una mica de psicologia; decisives en la tercera part del programa, la subhasta.
Cada programa tenia un tema concret entorn del qual es desenvolupaven els diàlegs, els números musicals, la vestimenta de les secretàries i el decorat. L'excepció la marquen els primers quinze programes de la primera etapa, on no hi va haver cap temàtica en concret ni decorats temàtics. El primer tema que es va utilitzar va ser en el 16è programa, que es va dedicar a "Els toros i les festes d'Espanya". En l'última etapa, el tema sempre era un llibre. L'últim programa va estar dedicat a 'La Pimpinela Escarlata'.
Però la gran novetat que va sorprendre als espectadors va ser la creació d'un personatge negatiu i en contra dels concursants, Don Cicuta, interpretat per Valentín Tornos, que s'alegrava quan es portaven un mal premi i patia un disgust si guanyaven. Al costat dels seus dos ajudants formaven la 'Part Negativa' del programa. Com a contrapunt es van triar sis belles secretàries que respresentaven la 'Part Positiva'.
A més, Chicho, va decidir sumar a la fórmula un gran xou en el que cada programa s'ambientaria amb un tema concret durant la subhasta, oferint cada setmana decorats nous i la intervenció d'actors, humoristes i artistes diferents.
Els orígens
'Un, dos, tres, responda otra vez' neix quan el Sr. Salvador Pons, (primer director de la UHF) li proposa a Chicho Ibañez Serrador. A Chicho li fa gràcia el projecte i és quan decideix fer un còctel de les mecàniques que s'acostumaven a fer en els diferents concursos de llavors però afegint-li un personatge, que va pensar que podria funcionar al qui va anomanar 'Don Cicuta' que no era, segons paraules de Chicho, no era altra cosa que una caricatura de l'Espanya d'aquell moment 'Aquest senyor de negre'" ... "Pensava que mai havia hagut un concurs en què una part estigués en contra dels concursants ... "
La primera temporada del "Un, dos, tres..." en 1972 tve
... "se li va acudir també, que hi hauria d'haver un component "sexy ", així que vaig buscar les noies i els hi vaig posar minifaldilla, davant l'horror, el somriure i la preocupació de Luis Ángel de Laviuda, (que era el director informatius i programes de televisió en aquests moments) ja que havia d'aprovar les minifaldilles i sobre el que hi havia pressions en les altes esferes". Aquest còctel s'emitia els divendres a la nit. Va ser un èxit.
En aquell moment era un programa absolutament 'progre' en tots, els aspectes. Trencava amb tots els concursos que hi havia hagut abans: hi havia el personatge de Don Cicuta, les noies en minifaldilla, per primera vegada en televisió ...
Chicho pensava en altres possibilitats per sumar al concurs com: que tingués un tema diferent cada setmana, que vinguessin actors a fer acudits, i que hi hagués actuacions musicals
El concurs
Primera fase: preguntes i respostes
En les primeres dues etapes, concorrien quatre parelles de concursants, 3 parelles noves i la parella de campions; des d'octubre de 1977 van ser tres parelles en total, incloent-hi els campions. Fins a la novena etapa les parelles eren mixtes (dona i home), però el 2004 es va admetre la possibilitat que concursaran parelles del mateix sexe. Quan els presentaven, les secretàries deien els noms de tots dos, la relació entre tots dos (amics, nuvis, matrimoni, germans, etc) i el lloc de procedència, el que va fer famosa la frase "són amics i residents a ...".
La llegada del mítico 'Un, dos, tres'
En aquesta primera fase, hi havia tres rondes de preguntes de dificultat ascendent, rebent cada parella un total de tres preguntas. Aquestes preguntes eren portades als concursants en safates per les hostesses, i cada parella agafava un sobre, donant-li al presentador perquè llegís el seu contingut. Les preguntes eren de resposta múltiple, tenint a més un exemple de resposta, sent preguntes del tipus: "Diguin noms de fruites, per exemple la poma". Després de dir l'exemple, a l'ordre d'un, dos, tres ... respongui una altra vegada, començava un temps de 45 segons, i el primer que havien de fer els concursants era repetir l'exemple, i després donar totes les respostes que poguessin.
Segona fase: l'eliminatoria
La mecànica de l'eliminatòria variava completament de programa a programa. Totes tenien en comú ser proves físiques i d'habilitat, però canviaven segons el tema del programa. La popular sintonia de l'eliminatòria és una versió ràpida amb orgue de l'entrada dels gladiadors de Julius Fucik. Algunes de les eliminatòries més famoses són la de trencar ous al cap del contrari dient 'La terra és rodona i es demostra així' fins a guanyar la que treia un ou dur, o fer-los lliscar per un tobogan amb gots plens de líquids i portar el líquid que no s'hagués escampat a provetes, guanyant la que hagués aconseguit més líquid. També hi havia eliminatòries on els concursants havien de demostrar els seus dots artístics representant com cinema mut, una crònica de successos o una escena del Tenorio mentre els llançaven petards. En aquestes eliminatòries difícils de valorar, el públic present al plató, havia de decidir mitjançant pentàgons numerats quina parella ho havia fet millor.
El que era comú és que qui guanyava l'eliminatòria es guanyava el pas a la subhasta.
Tercera fase: la subhasta
Una vegada finalitzat el joc de consolació, donava inici la subhasta, que era l'última part plena de música, humor i entreteniment durant la qual anaven passant per la taula de subhasta regals. En les dues primeres etapes, la mecànica deia que els concursants escollien un regal entre diversos al principi, i després anaven guanyant aquest regal, però en qualsevol moment podien canviar-lo per altres que passessin per la taula. A vegades podien acumular diversos premis a la taula, i Kiko anava desvetllant el contingut en els regals "que no anaven guanyant els concursants". Al final, guanyaven el regal amb el que es quedessin en últim terme. Els regals que agradaven més eren l' apartament o el cotxe.
Durant els seus diferents etapes van haver modificacions en el programa incorporant 'El joc de consolació' i 'Els patidors'
Un, dos, tres, responda otra vez
Recordamos momentos del mítico concurso de Televisión Española
Una altra de les característiques d'aquest magnífic concurs van ser les sintonies.
Les sintonies
La sintonia que ha acompanyat la capçalera del 'Un, dos, tres ... Responda otra vez' en les majoria de les etapes, concretament a la 2a, la meitat de la 3a, i de la 7a a la 10a va ser composta per l'argentí Adolfo Waitzman. La lletra és del mateix Ibáñez Serrador, que al mateix temps prestava la seva veu a la Carbassa Ruperta en la interpretació del tema.
No obstant això, no va ser l'única sintonia del concurs, ni tan sols la primera. En la primera etapa unes veus femenines van interpretar dues sintonies, 'Un, dos, tres ... Responda otra vez' en els primers programes i "No sigui vostè Cicuta" a la resta de l'etapa. Aquesta última estava composta per Narcís Ibáñez Serrador i Waldo dels Rios, mentre que la primera era composició de Chicho al costat de Manuel de la Calva i Ramón Arcusa (El Dúo Dinámico).
Adolfo Waitzman també va compondre la sintonia de Botilde de la 3a etapa, interpretada també per Chicho. La composició de la sintonia de la Ganga, protagonista de la quarta i la cinquena etapes, va ser realitzada per Eddy Guerin i interpretada per Patxi Muntaner, (nom artístic d'aquell llavors de Salvador Aldeguer). Finalment, en la sisena etapa, protagonitzada per El Boom i El Crack, hi va haver una nova sintonia en la qual la veu del Boom era de nou interpretada per Chicho.
