L'actor i director Joan Ollé, a 'Noms propis'
- Conversem amb l'actor, director de teatre i professor sobre la seva trajectòria professional vinculada durant moltes dècades al teatre
- "Em quedaria amb el teatre per amor i amb el cinema per desconeixement"
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Joan Ollé visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per l'Anna Cler amb qui parlarà de la seva trajectòria professional vinculada durant moltes dècades al teatre. “El que he fet al llarg d'aquests quaranta anys ha estat dirigir, però sempre que puc m'hi poso una mica per dintre. M'agrada molt la presència amb el públic. Normalment la televisió i els mitjans estan consagrant que un home o una dona que s’adrecen al públic, hagin de recórrer a un estil una mica impostat. Són molt diferents el teatre i el cinema. Em quedaria amb el teatre per amor i amb el cinema per desconeixement".
Ollé és un actor, director de teatre i professor de l’Institut del Teatre. Ha estat membre de l'equip de direcció artística del Teatre Lliure i ha col·laborat en mitjans de comunicació. D’intens coneixement cultural i profús en la lectura, la gastronomia, l’art, el cinema, la música i la poesia; la seva vida és el teatre. Va fundar la companyia Dagoll Dagom i ha estat un dels grans creadors com a director i, per descomptat, com a actor. Es va iniciar com a director d'escena amb els muntatges de 'Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos' (1974). “Jo crec que, en aquesta obra, malgrat la invitació a l'estupidesa, hi ha una manera personal i col·lectiva de salvar-se'n. Personalment, depèn de cadascú. Col·lectiva, depèn de molta gent, de la programació de la televisió, dels llibres, de les sèries...”
Joan Ollé i Anna Cler a 'Noms Propis' RTVE
Joan Ollé va néixer a Barcelona, ara fa 65 anys. Com a director teatral, les seves posades en escena cerquen la poesia que s’amaga en els textos teatrals, però des d’un estil de direcció sobri i concís. Es va presentar com a director del TNC però no el van seleccionar. Considera que el TNC no s’hauria d’haver fundat perquè el Lliure ja feia aquesta tasca. Es va convertir en un comissariat polític del pujolisme. Ollé sempre s’han manifestat crític amb els poders polítics. “Si tu fas una obra pagada per un empresari i triomfes, no necessites cap subvenció. El teatre, si funciona, és un negoci estrepitós. Sempre que, naturalment, no ho facis només en català. Imagina’t a algun autor català viu al qual l'estan representant les obres simultàniament, a 7 o 8 països del món en teatres on, a cadascú, n'hi ha 200, 300 espectadors. El teatre públic necessita subvenció perquè hi ha segons quins autors que encara no són coneguts pel mercat, és a dir, per l'espectador. I tampoc una empresa privada no pot fer una obra amb 20 actors que potser necessita un gran Shakespeare. Jo no acabo de saber actualment on és la frontera entre el teatre privat i el teatre públic".
