L'Institut RTVE investiga el parpelleig de l'espectador
- Segons un estudi de l'Institut RTVE, la UAB i la UPO, els espectadors modifiquen la freqüència del parpelleig en funció del que veuen
- El contingut preval sobre la forma en mirar les pel·lícules
Amb la finalitat de detectar l'efecte de la narrativa audiovisual davant de l'estil del muntatge a la freqüència del parpelleig dels espectadors, un equip d'investigació de l'Institut Radio Televisión Española, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla ha portat a terme un estudi, publicat a Brain Sciences, en el que presenten continguts audiovisuals amb diferent estil de muntatge, però idèntica narrativa a un grup de subjectes. La investigació aborda si la freqüència de parpelleig dels subjectes coincideix entre els diferents estils audiovisuals en funció de la narrativa presentada.
Prèviament s'havia demostrat que l'estil de muntatge audiovisual afecta la freqüència de parpelleig dels espectadors. Ara, s'ha demostrat que la sincronització d'augments i descensos de freqüència de parpelleig succeeix en moments específics de la narrativa, independentment de l'estil de muntatge en el qual esdevinguin. Per tant, es pot afirmar que el contingut narratiu té un paper més rellevant que l'estil d'edició, per a les gestions de l'atenció. Aquests resultats tenen una aplicació directa pels creadors de continguts narratius com realitzadors, editors de vídeo, directors de fotografia, directors d'actors o guionistes, entre molts d'altres.
El doctor Miguel Ángel Martín-Pascual de l'Institut Radio Televisión Española i la Universitat Autònoma de Barcelona, autor d'aquesta investigació, considera que "és molt interessant conèixer com fluctua l'atenció dels espectadors en funció de determinats continguts narratius. Saber trobar aquests patrons significa un avenç significatiu en la planificació, realització, i guió de continguts audiovisuals".
La doctora Celia Andreu-Sánchez, també investigadora d'aquest estudi, des del grup Neuro-Com de la Universitat Autònoma de Barcelona, entén que "aquests resultats no només són útils en l'àmbit professional audiovisual, sinó que també poden tenir una repercussió directa en l'educatiu. Es tracta d'una eina objectiva per ensenyar als futurs creadors de continguts audiovisuals, com gestionar l'atenció dels seus espectadors".
Per la seva banda, Agnès Gruart i José María Delgado-García, catedràtics i investigadores de la División de Neurociencias de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla, coincideixen que "aquest treball és una passa cap endavant en la difícil feina d'accedir a l'inconscient del cervell humà, ja que els espectadors estan realitzant aquesta gestió de la seva pròpia freqüència de parpelleig per adaptar-la a la predicció de continguts narratius audiovisuals, d'una manera totalment inconscient".
