RTVE presenta un documental sobre la vida d'Antoni Vila Casas
El treball descobreix la figura d’aquest destacat filàntrop català, farmacèutic i promotor d'art
Suposa un reflex al llarg de quasi cent anys de la societat catalana i espanyola
Emissió dijous 8 de desembre a les 19:15 a La 2 i a RTVE Play
'Antoni Vila Casas, ciencia i art' és un documental realitzat per Soledad Gomis i Joan Albert Planell. S'emet el pròxim dijous 8 de desembre a les 19:10h a La 2.
El documental 'Antoni Vila Casas, ciència i art' ofereix un perfil biogràfic i personal de qui va ser un prominent empresari farmacèutic i destacat col·leccionista d’art que, als seus 91 anys, segueix presidint la fundació que porta el seu nom. A més, va a treballar sovint perquè, diu, ‘encara 'és un home amb il·lusions'.
El documental oferirà imatges de l’arxiu de TVE i d’altres enregistrades els darrers mesos, amb un Vila Casas encara a peu del canó, quan la salut li ho permet. Antoni Vila Casas va començar a estudiar farmàcia sense cap vocació, només ho va fer perquè el seu millor amic estudiava. Quan va acabar, ja s’havia convertit a la ciència. En pocs anys va tenir diverses farmàcies i va adquirir el laboratori Prodes. Amb molta feina, investigació, i algun cop de sort ben aprofitat, l'empresa es va convertir en Prodesfarma i finalment va acabar fomentant una fusió amb l'empresa Almirall (Almirall Prodesfarma) que constituiria el principal laboratori d’Espanya i un dels més grans d’Europa.
El treball compta amb la participació de dos amics coetanis, també nonagenaris, com Joan Uriach i Josep Maria Puig, artistes com Joan Fontcuberta i José María Guerrero Medina, experts com Victoria Combalía o Teresa Blanch. També hi apareixen col·laboradors de la Fundació, el metge que el va tractar quan va estar malalt, el Dr. Francesc Bosch, així com professionals de la salut i la farmàcia.
En ser diagnosticat amb un linfoma va decidir deixar les seves responsabilitats, i va invertir el capital que havia aconseguit a la Fundació Vila Casas. A més de donar suport financer a iniciatives sanitàries, divulgació, i projectes de grans hospitals, va fer créixer la petita col·lecció d’art contemporani català que havia aplegat fins a convertir-la en un fons de 4000 peces que exhibeix a quatre seus, totes en edificis singulars i restaurats: 'Palau Solterra' (fotografia, a Torruella de Montgrí), 'Can Mario' (escultura, a Palafrugell), 'Can Framis' (pintura, al Poble Nou de Barcelona) i 'Espais Volart' (exposicions temporals, a l’Eixample de Barcelona).