Sílvia Abril descobreix els fideus a la cassola a 'La recepta perduda'
- Visita Caldes de Montbui, on l'aigua termal és present a totes les activitats dels vilatans
- Dilluns, 26 de desembre, a les 19:10h a La 2 de RTVE Catalunya
- Tots els nostres continguts a RTVE Play Catalunya
'La recepta perduda' és un programa que pretén recuperar la flaire de les cuines d'antany de la mà de Sílvia Abril, alhora que fa un retrat humà dels pobles de Catalunya. S'emet els diumenges al matí a La 1 i al migdia a La 2.
No és casualitat que Caldes de Montbui es conegui com el poble que bull, i és que si alguna cosa el caracteritza són les seves famoses aigües termals. En aquest capítol de 'La recepta perduda', Sílvia Abril descobreix la qualitat de vida dels calderins i els múltiples usos que té aquesta aigua tan especial, que fins i tot fan servir per cuinar i que serà un dels ingredients dels fideus a la cassola.
Al capítol d'aquesta setmana de 'La recepta perduda', Sílvia Abril viatja a Caldes de Montbui, on les aigües que brollen són un eix que uneix els habitants, que les utilitzen per tot, també per rentar la roba al safareig públic. El grup de dones que hi troba li recomanaran que busqui la Carmeta de Cal Marrillo, perquè fa uns fideus per llepar-se'n els dits.
El safareig d'aigua termal és un punt de trobada de Caldes de Montbui RTVE Catalunya
La Carmeta va créixer a la botiga de queviures de la família, on es podia trobar pesca salada, conserves i llegums, cuits amb aigua termal. Recorda que el brou de les mongetes l'anaven a buscar les senyores per als fideus a la cassola i ella fa servir també aquest truc.
L'obrador dels Sanmartí fa pasta tradicional des de l'any 1700 RTVE Catalunya
Els fideus els obtindrà de l'obrador dels Sanmartí, que elabora pasta des de l’any 1700 i continua fent-ho de forma tradicional, i les verdures de l'hort d'en Pep Salsetes, que es dedica a recuperar i conservar varietats locals i antigues de fruita, verdura i hortalisses.
En Pep Salsetes recupera varietats de cultius locals RTVE Catalunya
I de postres, cireres de l'hort dels Picanyol, que des de fa quatre generacions es dediquen al cultiu dels cirerers, i carquinyolis de L'espiga d'or, fets amb aigua termal.
