Josep Maria Pou, un home de teatre, protagonista d''Únics'
- Amb 54 anys d'ofici, l'actor, director i gestor teatral repassa la seva trajectòria i ens descobreix la màgia del teatre
- Dissabte, 23 de setembre, a les 13:20 h a La 2
- Tots els nostres continguts a RTVE Play Catalunya
'Únics' és un programa de RTVE Catalunya dedicat a perfils biogràfics de les arts escèniques catalanes. Dirigit per Maite Guisado i realitzat per Pere Olivella, s'emet els dissabtes a La 2.
'Únics' repassa aquesta setmana la trajectòria de Josep Maria Pou, un gran actor, director i gestor teatral, per qui és primordial no tan sols fer pensar i emocionar l'espectador, sinó també commocionar, trasbalsar i remoure en tot el seu ésser.
De ben jove, la fascinació per la comunicació el va portar a la interpretació. Des dels primers Estudio 1 a TVE, amb els seus papers al cinema i la televisió, ha tingut el luxe i l'encert de participar en bones produccions. Amb un enorme olfacte per triar les obres que representa o dirigeix, també com a director artístic teatral, Josep Maria Pou és per sobre de tot, un home de teatre.
Per a ell, la finalitat última d'un home de teatre és sempre el públic, pensar en la bona salut mental i cultural de la societat en general. Després de 54 anys d'ofici, Pou afirma que ha après teatre sobretot veient teatre. Per ell, l'ofici d'actor, té una part tècnica, de memorització i documentació, però el següent pas és oblidar tot això i no ser-ne conscient: "Quan tot això es fusiona, tot el que surti és a favor del personatge. I aquest és el misteri del treball de l'actor, que jo soc absolutament incapaç d'explicar."
A l'entrevista per 'Únics' , Josep Maria Pou parla de la màgia del teatre: "Una de les coses que m'agraden més del meu ofici d'actor és precisament que hi ha moments en què no el controlo. I els millors records que tinc de moments de teatre meus dalt de l'escenari són aquells en els quals, de cop i volta, he sigut conscient que sortia d'uns minuts, a vegades tres minuts, a vegades poden ser 15 minuts, en els quals no recordo exactament què he estat fent, com si aterrés, com si baixés del cel, d'un altre món. [...] La funció i el personatge t'absorbeixen de tal manera que perds el sentit de la realitat de l'actor que està exercint el seu ofici en aquell moment."
