RTVE Catalunya presenta 'Ricardo Bofill: la hoja en blanco', un documental de la sèrie 'Imprescindibles'
'Ricardo Bofill: la hoja en blanco' és un documental d’Elisabeth Anglarill i Manel Arranz, realitzat amb els equips tècnics i humans de RTVE Catalunya.
RTVE Catalunya ha presentat a Barcelona el documental 'Ricardo Bofill: la hoja en blanco', un repàs a la trajectòria del primer arquitecte espanyol amb projecció més enllà de les seves fronteres: creatiu, inconformista, ambiciós i controvertit. L'arquitecte de l'espai. L'arquitecte que mai repetia.
En el marc del Festival Internacional de Cinema d'Arquitectura de Barcelona, BARQ, s'ha presentat 'Ricardo Bofill: la hoja en blanco', un documental de la sèrie 'Imprescindibles', seguit d'un col·loqui, en el qual n'han participat els directors, Elisabeth Anglarill i Manel Arranz.
Manel Arranz ha agraït l'esforç des equips de RTVE Catalunya per realitzar un documental que qualificar d'"artesanal" i al Taller d'Arquitectura perquè els van ajudar a "pensar com explicaríem la història". També s'ha mostrat impressionat per procés de creació de Bofill: "La pàgina en blanc, on comença la creació de moltes coses, Bofill dibuixava una idea i esdevenia un edifici".
Elisabeth Anglarill ha destacat que van "tenir la sort d'entrevistar desenes de persones: família, col·laboradors, arquitectes, catedràtics... ments brillants, però el millor transmissor de la seva història era ell mateix. Ell era el més convincent apassionat i provocador". De Bofill en destaca que era un "molt bon comunicador", i també la "insistència que donava a l'entorn i que cada projecte el començava de nou, no el repetia per perfeccionar-lo sinó que començava de zero".
Ricardo Bofill: la hoja en blanco
A 'Ricardo Bofill: la hoja en blanco' parlen les seves obres, que, repartides arreu del món, reflecteixen el seu pensament autoconstruït: de la llibertat del Walden 7 al high-tech de l'Aeroport de Barcelona, passant pel postmodernisme del barri d'Antigone, a Montpellier, o el genius locci de la seu de Shiseido, a Tòquio.
I, sobretot, el documental parla d'ell, perquè va deixar un altre llegat, poc explorat, als anals de la televisió: entrevistes i gravacions al llarg de diverses dècades. Bofill vist per Bofill: ell ens explica la seva evolució, el que muta i el que transcendeix, el que l’impregna i el que li pesa. I ho confirmen, o refuten, aquells que el van conèixer: des de la seva família nuclear a la seva família estesa, la qual conformaven els seus amics i col·laboradors al Taller d’Arquitectura.