El director d'orquestra, Antoni Ros Marbà, a 'Noms propis'
Acaba d'escriure una òpera que s'estrenarà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona
Dissabte 2 de desembre, a les 15:00h a La 2
- Tots els continguts a RTVE Play Catalunya
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de RTVE Catalunya. Dirigit i presentat per Anna Cler, s'emet els dissabtes a La 2.
Al 'Noms propis' d'aquesta setmana, Anna Cler conversa amb Antoni Ros Marbà. Va néixer l'any 1937 a l’Hospitalet de Llobregat. La seva és una trajectòria llarga i plena d’èxits. Ha dirigit orquestres de prestigi com la Filarmònica de Galícia, la Ciutat de Barcelona, l'orquestra d'Amsterdam, la Nacional d’Espanya i també la de RTVE que li va obrir, com reconeixerà, moltes portes a l’inici de la seva carrera.
Es va presentar a unes proves i el van agafar per dirigir l’Orquesta Sinfónica de RTVE. Gràcies a aquestes proves es va fer molt conegut a tot Espanya dins del sector de la música. Com a director d’orquestra va renunciar a alguns dels seus somnis, com ara composar. Per això, ara que no dirigeix tant, està aprofitant per compondre música. El seu nou projecte que s’estrenarà pròximament al Liceu és l’òpera 'Benjamin at Portbou', sobre el gran filòsof Walter Benjamin. On parla de la seva vida, de la seva fugida clandestina als Pirineus i la seva mort a Portbou.
Va estudiar al Conservatori Superior de Música de Barcelona, de jove tocava l’orgue i l’harmonium a l’església. Era l’època de la postguerra. No hi havia moltes oportunitats d’escoltar música, però ell s’ho feia venir bé per anar a concerts al Palau de la Música. I quan va tenir uns quants diners estalviats va comprar-se un tocadiscos. Recordarà la figura del mestre Eduard Toldrà. Gràcies a ell va estudiar direcció d’orquestra.
L’any 1978 va ser convidat per Herbert von Karajan a dirigir l'Orquestra Filharmònica de Berlín. El 1989 va ser nomenat director artístic del Teatre Nacional d'Òpera Teatro Real.
Ha col·laborat amb Joan Manuel Serrat fent els arranjaments d’alguns dels seus discos, perquè també ha estat el director musical de la discogràfica Edigsa, una de les més importants de l’època.
És premi Nacional de Música (1989) i Creu de Sant Jordi (1988). Amb vuitanta-sis anys i la seva llarga trajectòria, explicarà a 'Noms propis' que li queden forces i sobretot molta il·lusió per continuar portant la batuta.
El seu pare era llauner i electricista i tenia una botiga. Ens explicarà alguna anècdota de l'epoca i que gràcies a tenir telèfon a la botiga, Ros Marbà va conèixer a l’actriu Núria Espert, veïna del barri, perquè rebia ofertes de feina a través d’aquest telèfon.