El neuropsicòleg Saul Martínez-Horta, aquesta setmana a 'Noms propis'
- Investiga la malaltia de Huntington i altres trastorns del moviment. Li resulta difícil comunicar a un pacient el diagnòstic per la gravetat de la malaltia
- Dissabte 17 de febrer, a les 15:05 h a La 2
- Tots els nostres continguts a RTVE Play Catalunya
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de RTVE Catalunya. Dirigit i presentat per Anna Cler, s'emet els dissabtes a La 2.
Aquesta setmana a 'Noms propis', Anna Cler parlarà amb Saul Martínez-Horta, doctor en Medicina i especialista en neuropsicologia clínica. Es defineix com un apassionat de l’estudi del cervell des d’una perspectiva científica. Ens descobrirà com va començar el seu interès pel món de la medicina i ens aproparà a la seva feina.
La seva passió per la psicologia neix de la seva família, específicament del seu pare, un referent de la filosofia oriental a Espanya. Saul Martínez-Horta, explica que pateix TDAH i que mai va ser un bon estudiant fins que va trobar allò que li fascinava, la neuropsicologia. Té una extensa experiència en la pràctica clínica i en la investigació de malalties neurodegeneratives, com el Huntington o el Parkinson. A nivell científic ha publicat més de 100 articles d’investigació en revistes internacionals de primer nivell. D’altra banda, també és membre associat de la Sociedad Española de Neurología, la International Movement Disorders Society i la International Neuropsychological Society.
Actualment, treballa al Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona on es dedica a la investigació de la malaltia de Huntington i altres trastorns del moviment. Assegura que la seva feina no li permet desconnectar-se del pacient i del seu entorn. Reconeix que és molt difícil haver de comunicar a una persona la malaltia que pateix i les conseqüències que tindrà en la seva vida.
Exposarà també la importància d’explicar alguns fenòmens amb idees neurocientífiques per tal de donar-li un punt racional al problema. És una forma de poder entendre perquè ens passen les coses i poder donar-li una explicació científica més interessant. A partir d’aquest pensament, va publicar '¿Dónde están las llaves?', un llibre que parla dels oblits involuntaris, dels lapsus o de les fòbies des d’una perspectiva científica.