Enlaces accesibilidad
Simfonola

'Simfonola' recorda 'Rumba de Barcelona', de Gato Pérez

  • El programa explora els orígens de la rumba catalana a partir d'una peça arrelada als carrers de Barcelona
  • Diumenge 15 de desembre a les 15:30h a La 2 i a RTVE Play Catalunya

Per
El cantant i compositaor Gato Pérez, en un retrat d'un primer pla, mirant a càmera amb un posat seriós. Porta un barret blanc de palla i unes ulleres de pasta rodones.
Gato Pérez, el poeta de la rumba catalana, a 'Simfonola'

'Simfonola' és una sèrie que recorre les darreres sis dècades de música catalana a través de cançons de l'arxiu de RTVE Catalunya. Es pot veure els diumenges al migdia a La 2 i a RTVE Play.

Aquesta setmana, el programa 'Simfonola' recupera 'Rumba de Barcelona', una peça vinculada als Barris de Barcelona del mestre rumbero argentí, Gato Pérez.

La rumba catalana, un dels sons més arrelats als carrers de Barcelona, té un poeta per excel·lència: Xavier Patricio Pérez, conegut com Gato Pérez. Nascut a Buenos Aires el 1951, va arribar a Barcelona amb la seva família fugint d'una Argentina convulsa. Influït pel rock argentí i l'efervescència musical de l'ambient laietà, Gato va descobrir l'any 1977, durant les festes de Gràcia i de la mà dels mestres gitanos, la rumba catalana. Va ser en aquell moment quan va entendre el potencial d'aquest gènere que combinava les tradicions cubanes amb la vitalitat dels carrers barcelonins.

Actuació d'en Gato Pérez, assegut a un tamboret cantant i tocant la guitarra acompanyat de dos músics més al seu costat. Imatge instantània en blanc i negre.

En Gato Pérez durant una actuació en directe, a 'Simfonola'

Un any més tard, després d'una etapa amb el grup Secta Sònica, Gato Pérez es va estrenar en solitari amb l'àlbum 'Carabruta', que començava amb la icònica 'Rumba de Barcelona'. En aquesta cançó, Gato descrivia l'origen del gènere com "al carrer, filla de Cuba i d'un gitanet". Amb el temps, aquesta peça ha esdevingut un himne de l'imaginari sonor barceloní i una crònica urbana immortal.

Amb una carrera que va fer de pont entre tradicions llatines i la cultura local, Gato també va col·laborar amb segells com Edigsa i espais com la sala Zeleste, deixant una empremta inesborrable en la música catalana. La seva obra continua sent un testimoni viu de la fusió entre tradició i modernitat, que defineix l'ànima cultural de Barcelona.