"Els nous catalans", 16 de novembre
- Emissió: diumenge 16 de novembre 2008, 2/4 d'una del migdia en La 2
Sense cotxe per la crisi
En els últims mesos els bancs i les financeres han endurit els requeriments per concedir crèdits al consum, sobretot els destinats a adquirir un vehicle. Exigeixen més antiguitat a la feina (com a mínim un any al mateix lloc de treball), contractes indefinits, avals, propietats, la signatura d'algú del país... Són condicions que queden lluny de la realitat de molts estrangers, sovint la baula més dèbil de la cadena en una recessió que no entén de nacionalitats. Això els converteix en els principals perjudicats com a clients, però també com a empresaris del sector. Coneixerem el cas de la Dubravska, una veneçolana que en no poder accedir a un vehicle ha hagut de canviar de feina, o el del Tariq, un paquistanès que regenta una botiga-taller de cotxes i que fa dos mesos que no en ven cap.
Polenta a la romanesa
Un plat fet amb polenta que es diu mamaliga i uns pebrots farcits ens serveixen d'excusa per conèixer una família de Transilvània instal·lada a Catalunya i per desfer alguns dels malentesos i prejudicis amb què tot sovint han d¿encarar-se les persones vingudes de Romania. L'Anna, l'anfitriona, és la secretària d'ASOCROM, l'entitat que aplega els romanesos catalans. No fa gaire que viu a Barcelona, però ja se'n sent part, gràcies sobretot al fet que el català, el castellà i el romanès tenen la mateixa arrel llatina.
Les regles del viu jueu
A Catalunya la producció de vi kosher, que en hebreu vol dir apte, és a dir que pot ser consumit pels jueus, mou gairebé uns 4 milions d¿euros a l'any. La seva elaboració segueix unes pautes molt estrictes. Nosaltres hem visitat la Cooperativa de Capçanes, a Tarragona, on es va elaborar el primer vi kosher de tot l'Estat. Al celler, un rabí i un enòleg ens han explicat aquest procediment tan rigorós. Una de les normes, basades en el llibre sagrat dels jueus, la Torah, és que cap persona que no sigui jueva pot veure el vi durant el procés d'elaboració fins que no és embotellat