ELs nous catalans: 8 març
- 'Els nous catalans' arriba als 150 programes mostrant-nos la força de l'amazic, la tercera llengua
EL REPORTATGE:
Una llengua amagada
En nombre de parlants, la tercera llengua de Catalunya és l'amazic, perquè més de la meitat dels catalans vinguts del Marroc la tenen com a llengua materna. És un idioma amb més de 4.000 anys d'antiguitat que, al seu territori, el nord d'Àfrica, ha anat desapareixent en favor de l'àrab, la llengua de l'Alcorà. Però els amazics no es resignen a perdre ni el seu idioma ni la seva cultura. I en aquesta resistència, a Catalunya, han trobat la complicitat de les institucions. Així, s'està treballant per dotar l'amazic d'una ortografia i una gramàtica modernes, i el departament d'Educació impulsa classes extraescolars d'amazic per a tots aquells que el vulguin aprendre. La idea és que fomentar el reconeixement d'aquesta llengua amagada, minoritzada als seus països d'origen, ajuda els amazics que viuen a Catalunya a sentir-se orgullosos de la seva identitat i així participar plenament en la cultura de la societat que els acull.
LA CUÏNA: Xile
Mar i muntanya a la xilena
Aquesta setmana ens acostem a la gastronomia de Xile gràcies a l'hospitalitat d'una família xilena amb arrels catalanes. La República de Xile té una geografia molt especial: ocupa una estreta franja de terra de 4.000 quilòmetres de llarg, amb l'oceà Pacífic a una banda i la serralada dels Andes a l'altra. La seva cuina beu, per tant, d'aquesta combinació extrema. Alhora és hereva de diferents pobles: d'una banda, de la cultura indígena maputxe; i de l'altra, de la influencia dels espanyols i altres europeus que van poblar el país. Per exemple, alemanys i francesos. La Maribel, l'Eduardo i les seves tres filles ens cuinen dos plats típics, un de mar i un de muntanya: Cloïsses amb salsa verda i Papas rellenas. I per postres, Cocadas i Merenga amb manjar. Aprofitem també per conèixer la història de la Maribel. Els seus avis materns es van exiliar a Xile el 1939. A la capital, Santiago, van refer la seva vida procurant mantenir sempre viva la cultura catalana. Una cultura, uns records i unes olors que la Maribel, 70 anys després, ha recuperat a Catalunya.
L¿ENTREVISTA: Ala Voronkova
Els capritxos de Voronkova
Ala Voronkova, formada en la tradició musical de Kiev i de Moscou, és una violinista reconeguda internacionalment. Enamorada del violí des d'abans que caminés, no concep la vida sense el seu instrument, un Gio Paolo Maggini, construit l'any 1600.
Empesa pel seu marit, el també music Guerassim Voronkov, a principis dels 90 va abandonar la Rússia postsoviètica per venir a la Barcelona preolímpica. Un canvi de país que li va suposar tot un canvi de vida i de mentalitat. I no li va ser fàcil.
Actualment, Ala Voronkova triomfa per tot arreu amb l'execució dels 24 Capritxos de Paganini. Un desafiament a l'abast de molt pocs violinistes.
