Juan Antonio Samaranch
- TVE recupera tres documents videogràfics de tres moments de la seva vida
- Repassa el seu perfil biogràfic: una vida dedicada a l'olimpisme
- Informació completa sobre Samaranch, en el nostre especial 'Ànima olímpica'
'Estic molt prop del final de la meva vida. Tinc 89 anys i m'agradaria demanar-los que considerin donar-li al meu país l'honor d'organitzar els Jocs Olímpics de 2016'. El passat mes d'octubre, a Copenhaguen, Juan Antonio Samaranch donava suport així a Madrid en la seva lluita per organitzar els Jocs de 2016. Fins als seus últims dies Samaranch va defensar la possibilitat de veure a Espanya albergar els seus segons Jocs Olímpics. Nascut el 17 de juliol de 1920 a Barcelona, en una família acomodada, va presidir el Comitè Olímpic Internacional (COI) des de 1980 fins a 2001, any en el qual va ser designat President d'Honor.
En record de Samaranch, TVE recupera tres documents videogràfics de tres moments de la seva vida:
- Olímpico genio: Programa especial dedicat a Samaranch, sent President del Comitè Olímpic Internacional (COI), després d'anunciar que abandonaria el càrrec en 2001, i que els Jocs Olímpics de Sidney serien els últims del seu mandat. Va estar 21 anys al capdavant d'aquest organisme. El programa és una extensa biografia, amb més d'un any de producció, que reflecteix l'atapeïda agenda de viatges. TVE ha seguit a Samaranch fins a Centreamèrica, els seus vols intercontinentales i les seves nombroses reunions de treball. En el reportatge s'intercalen intervencions de Juan Antonio Samaranch, una retrospectiva biogràfica del COI des de la seva fundació en 1894 narrada pel protagonista i la història de l'Olimpisme, iniciat en 1886 a Atenes amb els primers JJOO.
- Vostè pregunta: Joaquim María Puyal entrevista a Joan Antoni Samaranch, President del COI, en ple apogeu de la seva carrera com mandatari olímpic. Durant l'entrevista, realitzada en 1982, Samaranch valora la possibilitat que Barcelona sigui la seu d'uns Jocs Olímpics. 'Vostè pregunta' és un programa en directe, conduït per Joaquim María Puyal, en el qual s'entrevista a una persona vinculada amb Catalunya. Els espectadors participen plantejant al convidat les seves preguntes per telèfon.
- Felicitació: TVE a Catalunya va entrevistar a Juan Antonio Samaranch en 2009 amb motiu de l'enregistrament d'un documental per a celebrar el mig segle d'existència de TVE a Catalunya
Perfil biogràfic: una vida dedicada a l'olimpisme
Nascut el 17 de juliol de 1920 a Barcelona en el seno d'una família acomodada, la vida de Samaranch va estar sempre lligada a l'esport. Va ser regidor d'aquesta matèria en la ciutat condal (1955-1962) i Delegat Nacional d'Esports des de 1967. Va ascendir en l'olimpisme fins a ser nomenat en 1980 President del Comitè Olímpic Internacional, càrrec que ocuparia durant 21 anys. En 2001, esgotat després d'un llarg període de responsabilitats, deixaria la primera línia per a passar a ocupar el càrrec de President Honorífic del COI.
El seu major assoliment, juntament amb el seu nomenament com cap de la màxima autoritat mundial de l'esport, va anar contribuir a l'organització dels Jocs Olímpics de Barcelona en 1992. La seva última decepció, la ja citada derrota de Madrid a l'intentar ser la ciutat organitzadora dels Jocs de 2016. Samaranch va compaginar la seva carrera esportiva amb la política i la del món empresarial. Va estar afiliat a Falange Espanyola i va ser procurador a Corts durant tres legislatures, entre 1964 i 1977, sent un defensor del franquisme. En 1973 va ser President de la Diputació de Barcelona i quatre anys més tard va ser nomenat ambaixador a la Unión Soviètica i Mongòlia, càrrec que li permetria establir vincles amb Europa de l'Est per a posteriorment arribar a la presidència del COI.
En el món dels negocis, va destacar el seu treball com president de La Caixa en 1986. Abans d'ocupar càrrecs de rellevància en la política i en el COI, va ser esportista i periodista. Des de jove va compaginar la pràctica de diversos esports com l'hoquei patins (del que va arribar a ser seleccionador espanyol guanyant diversos campionats del món), la boxa, la hípica, la vela i l'esquí entre uns altres.
La seva passió pel món de l'esport ho va dur també a treballar com periodista. Samaranch va cobrir al Futbol Club Barcelona en els anys quaranta. Al juny de 1943 va protestar per la intimidació que el club català va rebre en un partit contra el Reial Madrid en el qual la Guàrdia Civil els va amenaçar dient que d'allí no sortirien vius si guanyaven el partit. Els blaugranes van ser derrotats per 11-1 i les seves queixes li van costar perdre la llicència de periodista durant un temps. De nou en la professió, en 1952, va ser enviat especial als JJOO d'Hèlsinki . Els seus primers acostaments a l'olimpisme serien com cap de la delegació espanyola en diversos Jocs Olímpics, començant en els Jocs d'Hivern de Cortina d'Ampezzo, a Itàlia.
Samaranch va arribar al cim de l'olimpisme el 18 de juliol de 1980, al ser nomenat president del Comitè Olímpic Internacional en la 83ª Sessió del COI celebrada a Moscou, prèvia als Jocs Olímpics que va albergar la capital russa aquest any. Encara que sens dubte, el moment cim de la vida de Samaranch es va produir el 17 d'octubre de 1986, quan va anunciar en Lausana davant la 91ª Assemblea del COI que Barcelona anava a albergar els Jocs Olímpics de 1992. Aquell discurs llegit en francès en el qual es va anunciar que la "Ville de Barcelona" anava a albergar els Jocs Olímpics de Barcelona va permetre que Espanya organitzés per primera vegada en la seva història uns Jocs Olímpics, una fita que no ha tornat a aconseguir fins al moment.
Entre els seus assoliments més importants se li reconeix haver contribuït a acabar amb el boicot polític que sofrien els Jocs Olímpics durant l'última etapa de la Guerra Freda, així com haver permès la participació d'esportistes professionals en els Jocs, el que va augmentar el nivell de la competició. Sota la presidència de Samaranch el moviment olímpic va superar la fallida en la qual es trobava sumit des de finals dels setanta i es va impulsar la rendibilitat economica del major esdeveniment esportiu del món. Samaranch, també va promoure el nou Museu Olímpic de Lausana. Espanya va reconèixer la seva labor a l'atorgar-li el Premi Príncep d'Astúries dels Esports en 1988.
Com President del COI, també va tenir moments difícils. Va haver de declarar per l'escàndol provocat a causa dels suborns a membres del COI per a l'elecció de Salt Lake City com ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2002. A nivell personal, el seu moment més dur va ser quan va haver de presidir la gal·la d'inauguració dels Jocs Olímpics de Sidney 2000, mentre la seva dona, apodada 'Bibis' i amb la qual va tenir una filla (María Teresa) i un fill (Juan Antonio), agonitzava a Barcelona. Samaranch es va saltar el discurs i va manar una salutació a Espanya dedicat especialment a la seva parella, María Teresa Salisachs Rowe, que va morir dies després.
En 2001, Samaranch no es va presentar de nou a la presidència i va ingressar en un centre clínic de Lausana per "fatiga extrema", sent succeït per Jacques Rogge, i nomenat president d'Honor Vitalici del COI. Des de llavors, havia seguit apareixent en competicions esportives i havia tingut ja algunes xacres. En 2007, havia sofert un quadre de hipertensión, i el passat mes octubre va patir un esvaïment a Mònaco durant la seva participació en el Saló Mundial dels Mitjans, l'Esport i la Televisió (Sportel), que li va obligar a ser ingressat igualment en un centre clínic. Al febrer de 2010 va assistir en Vancouver als Jocs d'Hivern, on se li va poder veure en les graderies gaudint de diversos disciplines, i fa tan sols uns dies va donar les seves últimes declaracions públiques, lamentant en els micròfons de RNE la mort del periodista Juan Manuel Gozalo. Aquestes van ser les últimes declaracions públiques d'un home que va viure per a l'esport.
- Informació completa sobre Samaranch, en el nostre especial 'Ànima olímpica'
