Els catalans d'arreu del món opinen de la campanya electoral

Sara Carmona, Sonia Castellanos, Marta Cabot, Elias Arias i Stephan

Màxim Serranos, 35 anys, nascut a Vilanova i la geltrú, treballa al Parlament Europeu

Com et dius, on vas néixer i quants anys tens? On ets, de l'estranger i què hi fas?

- Segueixes l'actual campanya electoral a Catalunya? Et desperta més o menys interès que d'altres per la crisi econòmica, les possibilitats de canvi polític....?

Em dic Màxim Serranos Soler i tinc 35 anys. Vaig néixer a Vilanova i la Geltrú però visc a Luxemburg, on treballo per al Parlament Europeu. Segueixo la pre-campanya electoral amb el mateix interès de sempre.

- O ja t'has avorrit de polítics i campanyes? O penses que és una obligació com a ciutadans informar-nos?

- De que creus que haurien de parlar els polítics?

- Vols afegir res més, respecte la campanya electoral?

No m’he avorrit de campanyes, però val a dir que totes s’assemblen bastant, i es pot dir el mateix de la majoria dels polítics. Més que una obligació, informar-se és important per als nostres interessos com a ciutadans. Cal saber informar-se i destriar el gra de la palla o la propaganda de la informació. El millor és poder comparar mitjans, però no tothom té temps per fer-ho (de fet, jo tampoc).

No sóc qui per donar consells als polítics. Temes que tracten, com ara la crisi, la immigració i la llengua, em semblen prou importants. No sempre estic d’acord amb el que en diuen, és clar. Com a resident a l’estranger sí que m’interessaria que parlessin de les reformes de la Llei electoral, que sembla que busquin deixar els “estrangers” sense vot. En aquest sentit, trobo bastant greu que cap partit presenti com a punt del programa una llei electoral catalana. Es tracta d’una competència que ens dóna l’Estatut (el d’abans, el que era constitucional) i que encara ningú s’ha preocupat per desenvolupar.

Si us plau, envia'ns si pots una foto teva, o dóna’ns permís per baixar-la d'internet, per exemple! Gràcies!!!

Prefereixo que no publiqueu cap foto meva.

José Guzmán, barceloní, 28 anys, treblla a Alemanya:

Em dic Jose Guzmán, tinc 28 anys i vaig néixer a Barcelona. Actualment, fa un any i dos mesos que estic vivint a Alemanya per motius laborals.

L’actual campanya electoral em crida l’atenció simplement per saber les possibles alternatives i solucions que presenten els partits polítics a la situació actual de crisi econòmica a Europa i, més profundament, a Catalunya i Espanya.

La veritat és que estant a l’estranger és una mica difícil de seguir els programes electorals de cada partit, saber les solucions reals que presenten per sortir d’aquesta crisi i com volen afrontar els problemes reals que té la societat catalana.

Des de l’estranger es fa difícil seguir la situació política perquè en general els mitjans de comunicació enfoquen la informació sobretot a parlar de les possibles coalicions i picabaralles entre polítics en lloc d’aportar la informació important en una campanya política, les solucions als problemes.

Un altre problema que trobo és que dóna la sensació que la classe política d’aquest país mira més cap al passat en lloc de mirar cap al futur i crec que aquest és un motiu de pes perquè les noves generacions mostrin aquest desinterès per tot el que fa referència a la política.

Realment m’interessaria més per la política si els polítics es dediquessin a parlar del tipus de desenvolupament en què volen invertir els diners dels ciutadans (ajudes a la recerca (I+D), infraestructures, etc.), de la manera com volen enfocar el sistema educatiu i cobrir les seves mancances, i, finalment, de les vies que volen establir per solucionar les altes quotes de l'atur.

Jose Guzmán

Pepe Galmes, San Diego, califòrina,

La crisis economica solo ha hecho que potenciar el desgaste del tripartite, el cambio politico (si lo hay) podria haber pasado independientemente de la crisis.

2. No me interesa mucho. Desgraciadamente, en San Diego solo llega TVE Internacional, con lo cual no llega la emisión en catalan.

3. De los temas que directamente afectan a la vida de la gente, tales como creacion de empleo, ayudas a las empresas, a emprendedores e innovacion, bajadas de impuestos y calidad de la ensen~anza publica.

Un saludo,

Pepe Galmes

Con cuarenta y pocsos, Pepe Galmes resuide actualment e en san diaeg, en california, porque trabaja como ingeniero de telecomunicaciones en una gran multinacional de productos infromàticos

Elias Arias, 33 anys, viu a París per estudiar so i... per amor:

Hola,

el meu nom es Elias Arias, tinc 33 anys i vaig neixer a la ciutat de Barcelona al desembre 1977.

Visc desde fa 9 anys a Paris, França. Vaig vindre a aquesta ciutat per l’amor d’una noia parisina i també per continuar els meus estudis com ingenier de so.

Trevallo com ingenier de so en diferents estudis de gravacio per produccions musicals i en post-produccions audiovisuals (documentals, publicitat, bandes sonores per cadenes de TV / Radio, etc)

Segueixo l’actualitat internacional i més o menys la catalana i espanyola cotidianament. Evidenment no visc tan intensament aquesta actualitat de catalunya o d’espanya que quan estic de visita pais. Aleshores tinc una opinio més objectiva, el meu nivell de contaminacio informatiu iberic es bastant reduit, i dono les gracies !

Els medis de comunicatio a la peninsula em saturen, estan masa restringits per l’oligarquia que regna al pais.

L’actual crisi que traversem tots no ha transformat massa la meva postura e interés en relacio al ambient socio-politic català, espanyol o internacional. Tampoc en la meva manera d’informarme o investigar sobre els canvis proposats pels nostres dirigents fora del ambit informatiu tradicional (tv, radio, prensa).

No crec que sigui l’unic que pensa que els medis de comunicacio alternatius, que trovem essencialment al net, son una porta overta per matenir-se informat d’una manera més amplia. Dic aixo pero confeso que sento bastanta frustracio cuan veig tant d’abus i escandals associats a politics, empresaris o paisos que fan absolutament el que volen i que ningu els porta devant d’un tribunal.

El meu punt de vista sobre les politiques de reaccio ( o de choc ) aplicades pels paisos afectats per la crisi no ha cambiat rés, es més segueixen la mateixa linea dura i estricta aplicada desdels anys 60 propulasada per el lliure mercat i la politica de gestio economica friedmanita tan plebiscitada pels americans i altres paisos industrialitzats.

No em dona gaire esperança ja que favoritza als mes rics i redueix als més pobres. Un exemple d’actualitat el Brasil o la China.

Penso que globalment l’ambit politic i la gestio administrativa catalana en relacio amb la de madrid es molt més dinamica i constructiva. Hi ha més debat entre les foces politiques en catalunya. Pero es clar que no estan excempts d’aquesta mena de batalles patetiques de pati de recreu escolar tan tipiques de la nostra cultura iberica.

En realitat segueixo poc l’evolucio de la campagna electoral aixi que no puc dir gaire.

Solament dir una cosa, que els politics en lloc de parlar al vent tindrien que fer molt més. Comprenc qu’estiguin atrapats en aquesta espiral economica controlada pel mercat financier, de certa manera tenim sort de viure en europa on encara el govern pot reactionar i participar als canvis socio-economics en comparacio als USA, on el govern té menys poder, on els lobby i think tanks controlen i condicionen tota la politica del pais i per consecuencia del mon.

Cosme Ribé, 55 anys, nascuta l'Albi, fa d'enginyer a Ohaio:

Cosme Ribé

Nascut el 1955 a L'Albi (Lleida)

Visc a Woodville (Ohio) des de 1980

Sóc enginyer, dissenyo instruments mèdics.

Estic al corrent de les eleccions mitjançant internet (ràdio i premsa).

Ara jo també patint les eleccions americanes.

L'economia es lo principal. Amb feina i llibertat per gastar els diners no importa qui mani.

Els politics diuen lo que la gent vol sentir. Cap dirà lo que realment és necessari. Lo principal és manar, encara que sigui amb un tripartit. El sistema actual no es pot mantenir, pocs a treballlar i molts a cobrar. La gent ha de veure que ha de treballar i guanyar-se tot lo que disfruti. El vostre vei Sarkozy i també els britànics tracten d'arreglar-ho

Em preocupa el futur de la joventut. Ells ho tenen molt malament per emancipar-se. Per tambe veig que molts no fan l'esforç necessari per sortir endevant

Sara Carmona,

Em dic Sara Carmona, vaig néixer a Mataró, província de Barcelona, tinc 39 anys.

Visc a Montreal (Canadà) des de fa un mes, però porto vivint entre els Estats Units i el Canadà fa tres anys.

Per què visc a fora és una llarga història, però ho puc resumir en dues paraules.

1) Formo part de la generació de baby boom, sobradament preparada que no troba un treball on realitzar-se, ja sigui per la crisi, o per la precarietat laboral que s’ofereixen als científics socials al nostre país. O sigui del fenomen de la “fuga de cervells”.

2) He patit violència domèstica i necessitava viure en llibertat, a casa, o allà on està la meva família i la terra que m’ha vist néixer no hem dona la seguretat que necessito per poder realitzar-me lliurement.

Aquí a Montreal, sóc reconeguda professionalment, treballo com a sociòloga, és difícil el tràmit burocràtic com immigrant, però em tracten i em reconeixen com mai fins ara ho havien fet a Catalunya ningú.

Respecte la campanya electoral. Cada persona és un món, per a mi no és una prioritat, em preocupa, per què la política és l’eina cabdal per fer canviar normes socials, i jo com a sociòloga em preocupo molt d’això, busco una societat millor. Així que m’importa molt qui estigui al poder i que les persones pugen gaudir d’unes condicions de vida dignes, doncs això ens portarà a d’altres avanços socials.

Em preocupa qui hagi Catalunya, és casa meva, però no he pogut seguir la campanya, però m’han arribat en aquests tres anys unes notícies que em sobten, les iniciatives populars d’independència, polítics que no han funcionat, polítics en qui s’ha perdut la confiança. Una crisi econòmica i social que està fent perdre civisme a la massa social, i que s’uneix per protestar. Son necessàries algunes reconduccions polítiques, però no veig massa la forma, no estic molt posada a dins i no ho sé. Però veig moltes crisis actualment i cal sortir-ne, així que el nou equip de govern ha de ser molt i molt seriós i estrateg.

Els polítics avui parlant de sol.lucions a la crisi tenen la campanya guanyada, però cal honestedat, cal equip, no carisma; si no un bon equip analista, i realista, per què d’un moment crític no pot sortir-se’n de la nit al dia, és necessita paciència i esforç i sobretot tracte humà: no guanyar-se un vot, si no treballar cuidant el poble pel seu desenvolupament.

No penso que pugui dir massa més.

Sonia Castellanos

Com et dius, on vas nèixer i quants anys tens?

El meu nom és Sonia Castellanos Ortega i tinc 26 anys.

On ets, de l'estranger i què hi fas?

Fa mig any que visc a Berlín. Sóc Doctora en Química i faig investigació al departament de Química Orgànica de la Humboldt Universität zu Berlin.

- Segueixes l'actual campanya electoral a Catalunya? Et desperta més o menys interès que d'altres per la crisi conòmica, les possibilitats de canvi polític....?

La intento seguir a través de les notícies que sento a la radio (principalment emissores catalanes), però he de reconèixer que no he mirat cap programa electoral via internet.

Em preocupa molt la crisi econòmica, especialment des que visc a fora. Vaig marxar perquè les condicions de treball per als investigadors a Espanya són generalment molt precàries. Amb la crisi les coses no han fet més que empitxorar i això, des d'un punt de vista personal, es tradueix en haver d'allargar l'estada a l'estranger si vull tenir un mínim de qualitat de vida.

Si m'interessa un canvi polític? Bé, com a mínim m'interessa que hi hagi consens entre els que han de prendre decisions i que no sigui tot un tira i arronsa que no ens porti enlloc. Això ja seria un bon canvi.

- O ja t'has avorrit de polítics i campanyes? O penses que és una obligació com a ciutadans informar-nos?

Doncs, una mica sí que m'avorreixen. En general ens omplen el cap amb les acusacions que es fan els uns als altres i amb molta demagògia. Però també penso que com a ciutadans tenim obligació d'informar-nos perquè la democràcia només té sentit si el poble sap a qui vota.

- De que creus que haurien de parlar els polítics?

De propostes concretes.

- Vols afegir res més, respecte la campanya electoral?

Espero que els partits s'abstinguin d'eslogans que fan vergonya aliena i que em donin un motiu per no votar en blanc.

Stefan Verkaik Rodríguez de Liébana

Buenas tardes:

1-

Nombre: Stefan Verkaik Rodríguez de Liébana

Lugar de nacimiento : Capelle aan den IJssel (Paises Bajos)

Edad: 18 años

Localidad: Delft (Paises Bajos). Estoy viviendo aquí por estudios

2-

La campaña electoral no la estoy siguiendo. Me interesa y me preocupa mucho mas la campaña por la crisis económica.

3-

No sigo la campaña electoral porque de todo lo que se promete durante este periodo, luego si son elegidos no se cumple. Entonces porque escucharlos. Cada vez que salen debatiendo me da la sensación que todo es una gran obra de teatro para hacer creer a la sociedad que están intentando de verdad solucionar los problemas actuales, pero en verdad están allí para llenar sus propios bolsillos.

Pienso que cada uno es libre de seguir e informarse sobre las campañas electorales, cada uno tiene sus propias ideologías de la política y hay que respetarlas.

4-

Los políticos hablan mucho pero dicen poco. Deberían de una vez por todas darse cuenta de la situación en que se encuentra España y en vez de criticarse constantemente entre ellos, ponerse de acuerdo y trabajar todos juntos para sacar este país adelante. Esta situación en la que vivimos hoy en día es muy critica, por eso pediría a los políticos que dejaran de banda, por una vez, sus ideologías políticas y se pusieran a trabajar conjuntamente en vez de perder el tiempo en discusiones que al fin y al cabo no llevan a ninguna solución. La sociedad esta cansada de todas estas discusiones y es altamente necesario que los políticos transmitan mensajes claros sobre los temas que hoy en día preocupan al ciudadano con posibles soluciones.

5-

Xavier Valeri, 57 anys, nascut a Barcelona, viu a Luxemburg com a traductor de la Comissio Europea

Com et dius, on vas néixer i quants anys tens? On ets, de l'estranger i què hi fas?

Xavier Valeri, vaig nèixer a Barcelona, tinc 57 anys. Visc a Luxemburg desv de fa 23 anys i sóc traductor a la Comissió Europea.

- Segueixes l'actual campanya electoral a Catalunya? Et desperta més o menys interès que d'altres per la crisi econòmica, les possibilitats de canvi polític....?

Sí la segueixo. Em desperta el mateix interès que d¡altres vegades. I per aquí tenim la sensació de que aquestes eleccions són molt i molt importants per al futur de Catalunya.

- O ja t'has avorrit de polítics i campanyes? O penses que és una obligació com a ciutadans informar-nos?

Les campanyes, igual que la informació sobre les campanyes, són perfectibles, però és molt important pel ciutadà estar assebentat dels programes i les propostes

- De que creus que haurien de parlar els polítics?

Dels programas que sí podran complir. Si cauen en promeses exagerades contribueixen a un descrèdit que en general NO mereixen

- Vols afegir res més, respecte la campanya electoral?

Més que sobre aquesta campanya, sobre futures leccions: presteu si's plau una mica d'atenció al perill de que, per problemes que hi ha hagut en el vot de ciutadans espanyols d'altres comunitats, quedi molt limitat el dret de vot dels ciutadans catalans a l'estranger.

Si us plau, envia'ns si pots una foto teva, o dóna’ns permís per baixar-la d'internet, per exemple! Gràcies!!!