Jordi Portabella
Cap de llista d'una coalició formada per EC, el seu partit, i Reagrupament i Democràcia Catalana
- Tornar a la web d'Eleccions Municipals 2011
Biografia
En la seva trajectòria cívica destaca la seva militància en la Crida a la Solidaritat a principis dels 80. Va formar part de la Comissió Gestora del Centenari de les Bases de Manresa i del Comitè redactor del manifest “Les noves bases de Manresa”. A la Universitat, es llicencia en Biologia, a la UB, i estudia un Màster en Enginyeria Ambiental a la UPC. Ha treballat com a consultor ambiental i professor de Medi Ambient a la Universitat Internacional de Catalunya.
També ha estat vicepresident de la Plataforma Pro seleccions esportives catalanes. El 1987 s'aafilia a Esquerra Republicana de Catalunya perquè creu en l’independentisme i l’esquerra nacional. Durant dues legislatures és diputat i portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra.
President del grup municipal d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona, i des que el partit decideix deixar el tripartit al consistori, comença el que anomenen una oposició constructiva.
Propostes
Esquerra, Reagrupament, Democràcia Catalana, entitats veïnals i representants de la societat civil van units, recullen l’esperit de la manifestació del 10-J i la lliçó cívica ciutadana de democràcia del 10-A. Proposen un gran canvi per a Barcelona, amb Jordi Portabella com a alcalde. Defensen l'experiència d’haver governat i haver estat a l’oposició perquè diuen que volen liderar la Barcelona del s. XXI. Una ciutat per als joves, les dones, la gent gran, pels sectors populars i les classes mitjanes, sensible amb els que ho passen
malament. Una Barcelona 'republicana' que enforteixi el sentit de pertinença, el benestar i la prosperitat de Catalunya.
En les seves paraules
Perquè hi havia i encara hi ha moltes coses a resoldre. Hi ha dues coses que em preocupen i que estan molt relacionades entre sí. En primer lloc, el benestar de les persones. Crec de tot cor que és la principal tasca de la política facilitar la vida en el dia a dia de la gent. I encara avui hi ha moltes complicacions que ens impedeixen dir que estem en una societat justa i equilibrada. En segon lloc, per Catalunya i la cultura catalana. El nostre país es mereix ser un país normal com tota la resta del món, i per tant, ens mereixem un Estat. Tinc el convenciment que, a part de poder exercir amb naturalitat allò que som, el nostre benestar i economia en sortirien beneficiats amb la independència de Catalunya.
