Jaume Cabré, escriptor
CRISTINA PUIG
L'escriptor Jaume Cabré, premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un dels autors de més èxit internacional que acaba de publicar " Jo confesso", una de les obres més ambicioses de la literatura catalana contemporània. Ja van per la tercera edició a un ritme d evendes de 1.000 llibres al dia el que el convertirà, se'ns dubte en el llibre i l'escriptor de l'any. Un llibre que ha trigat 8 anys a completar i que arriba després de l'èxit de "Les veus del pamano".
Gent de paraula entrevista l'escriptor Jaume Cabré , un dels autors més llegits i traduïts de la literatura catalana contemporània.
Amb ell repassem tot el procés de creació del seu darrer llibre "Jo confesso", una extensíssima obra de 1000 pàgines que ha trigat 8 anys a fer i que va camí de convertir-se en el fenomen literari de l'any. I també ens endinsem en la part més privada de la persona que s'amaga darrere l'escriptor, la seva passió per la música, els anys en que va fer de professor d'institut, el reconeixement que ha arribat un pèl tard i el veurem emocionar-se amb la peça musical que li reservem pel final.
Jaume Cabré ens confessa que quan era petit no havia pensat que seria professor ni escriptor. "Jo de petit volia ser bomber, pastor o aviador i fins i tot Papa de Roma" encara que no pas perquè sigui una persona creient, que no ho és.
Quan escriu s'hi deixa la vida fins al punt del desmai. "Quan acabao un llibre ho somatitzo tant que em desmaio, literalment. Somatitzo l'abandonament dels personatges que m'han acompanyat durant tants anys"
Parlem de la seva passió per la música, com en el cas del protagonista del "Jo confesso". "Jo sóc un músic frustrat. M'agradaria ser intèrpret de violí, piano, violoncel, clarinet..." "La música no cura els mals però els fa més portadors".
