Gervasi Deferr: "Per mi de petit, estar al gimnàs era com estar jugant al parc"
- Gervasio Deferr, ex gimnasta i ara, entrenador de nens a un gimnàs de La Mina
- Va ser medalla d'or als Jocs Olímpics de Sydney i Atenes i plata a Pequín
- Cristina Puig recorda amb Deferr les llums i ombres de la seva carrera
- També ens confessa els seus ídols i la seva passió per el rap i el hip-hop
- L'entrevista amb Gervasi Deferr, dimecres, 11 de juliol, a les 20.30 hores, a La 2
CRISTINA PUIG
Gent de paraula
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató. Cada dimecres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE Catalunya
El plaer de conversar amb Gervasi Deferr més senzill i sincer. Gimnasta català, el millor en aquesta disciplina a Espanya, bicampió olímpic ens explica per què va decidir anunciar que es retirava de la competició oficial: "No importa perdre un campionat d'Europa, o una copa del món, però uns Jocs Olímpics no es poden perdre, són el més important per a un esportista".
Ens confessa qur to i que el dia que va anunciar que plegava va aguantar el tipus, ha plorat i quan ho ha fet no s en'ha amagat: "Trobar el moment de retirar-te és l'última medalla d'un esportista".
“Jo he estudiat després perquè no es pot ser campió olímpic i no tenitr estudis, em feia vergonya “
Repassem la seva etapa quan a l'escola. Diu que no era l´últim de la classe però l'esforç de tantes hores d'entrenament diari el feien anar molt cansat i no rendia. Reconeix la importància dels estudis: "Jo he estudiat després perquè no es pot ser campió olímpic i no tenitr estudis, em feia vergonya", malauradament però reconeix que això en el món de l'esport es dóna poc i mentre els esportistes van guanyant medalles, obliden la importància dels estudis.
Tot i l'esfoç que demana l'alta competició des de ben petit, el Gervasi admet que no té la sensació d'haver-se perdut moltes coses sinó que les ha fet diferent "Per mi de petit, estar al gimnàs era com estar jugant al parc".
Creu que la premsa en general l'ha tractat prou bé tot i que es van excedir amb el tema del positiu per haver fumat porros i admet que "Així com amb les lesions em vaig plantejar abandonar, mai em va passar pel cap fer-ho quan va passar allò del positiu pels porros".
“Així com amb les lesions em vaig plantejar abandonar, mai em va passar pel cap fer-ho quan va passar allò del positiu pels porros “
Ens explica el feliç que el fa haver posat en marxa el gimnàs del barri de La Mina perquè està fart de la mala imatge que projecta aquest barri i que no té res a veure amb el que era als anys 70 i 80. "La Mina ha evolucionat molt".
Quan li demanem com li agradaria ser recordat o quina voldria que fos la seva emprempta ademt sense rubor que "Estic molt content. Sóc el millor fins que em superin i sé que serà molt difícil fer el que jo vaig fer en tres JJ.OO. consecutius".
