Ángel Pavlovsky
- Ángel Pavlovsky, actor, ballarí i coreògraf argentí establert a Barcelona des dels anys 70
- Pavlovsky és un artista que porta més de 40 anys dedicats al món de l'espectacle, sempre amb l'humor i la ironia
- Durant la transició, es va convertir en icona gai
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa. Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató. La realització és de Sergi Castelar amb el suport dels Servis Informatius i de Producció de TVE Catalunya.
Àngel Pavlovsky, actor, cantant, coreògraf argentí establert a Barcelona des dels anys 70. Mentre mirem imatges d'alguns dels moltíssims espectacles que ha dirigit i protagonitzat al llarg dels anys, ens confessa que no és gens nostàlgic "No conservo ni fotos ni vídeos, el que ha passat ha passat i no planifico què vindrà". No és de mirar enrere però tampoc endavant "Jo visc l'aquí, ara, intensament..."
“No conservo ni fotos ni vídeos, el que ha passat ha passat i no planifico què vindrà“
Quan li demanem si s'imaginava que la seva carrera anés de la manera que ha anat, se sent satisfet de la feina feta perquè ell havia imaginat una carrera a l'ús, fent ara aquest paper i demà aquell, i mai hauria previst ni imaginat que tindria l'èxit que ha tingut amb un gènere tan desprestigiat "La gent no m'admira, l'única cosa que tinc és prestigi".
Pavlovsky i la feminitat
Li demanem per què hi ha tants homes als que agrada disfressar-se de dona i explica quie els seus personatges, en especial La Pavlovsky, amb que es va fer famós, sempre ha pensat el que ell pensa però des del punt de vista d'una suposada dona. I admet, que "No m'hauria agradat néixer dona en un món en què aquestes sempre han estat per darrera dels homes."
“les meves relacions amb dones han estat més intenses, reals i millor correspostes que quan han estat amb homes“
Confessa que ha tingut relacions personals tan amb homes com amb dones però "les meves relacions amb dones han estat més intenses, reals i millor correspostes que quan han estat amb homes".
La infància a Rivera, Argentina
Recordem com era la vida a Rivera, ciutat on va néixer i el tipus d'infàcia que va viure. "Jo era el pobre dels meus amics fills de metge. Era l'únic que treballava del que fos i estudiava alhora". Nét d'emigrants russos, explica que coneix el rus però que a casa es parlava sempre en castellà. Repassem les relacions amb els pares, els anys a l'escola, l'intent d'estudiar medicina i arquitectura i l'arribada a Barcelona. "Vaig venir a Barcelona el dia que van matar Carrero Blanco".
“on hi ha el meu llit, hi tinc la pàtria“
Gairebé 40 anys a Catalunya i quan li demanem si ja és més català que argentí diu "on hi ha el meu llit, hi tinc la pàtria".
També hi ha un moment per parlar de la mort, que no tem. "No em fa por morir. A mi em fa por ser una càrrega pels altres". I conclou que el seu somni no és morir dalt de l'escenari "Jo vull morir al llit i ben acompanyat dels meus".
