Cims - Queco Novell al Pedraforca
- Queco Novell pujar al cim del Pedraforca, de 2.505 m.
Queco ens diu...
"Feia molts anys que no pujava un cim i l'excusa de Cims em va semblar perfecta per posar-me a prova seguint la idea del programa: treure un personatge de la seva activitat “pública” i acompanyar-lo a fer un cim.
El Pedraforca, muntanya mítica en la història del muntanyisme català, m'esperava. Però del que m'esperava realment, no en tenia ni idea.
El “Pedra” no és una muntanya fàcil per a una persona gens avesada a aquest tipus d'activitat i, en alguns moments, confesso que vaig pensar si no havia escollit un pic al límit de les meves possibilitats; sobretot en el darrer tram de l'ascens i, més tard, en la baixada per la tortuosa tartera.
Amb tot, l'experiència fou impagable.
És ben cert que pujar una muntanya és un dels exercicis de superació personal més grans que hi ha, la metàfora perfecta de la vida de cadascú de nosaltres, que pugem muntanyes de diferents metres d'alçada, encarem passos difícils que provoquen vertigen i requereixen anar encordats, reposem per agafar forces o ens aturem un instant per mirar enrere el camí recorregut.
Cims ha estat una bona experiència però en la propera muntanya que ataqui m'asseguraré que disposa de funicular per si a la baixada ja no m'aguanto els pets."
En aquest primer programa...
En aquest primer capítol de CIMS, hem proposat al Queco Novell pujar al cim del Pedraforca, de 2.505 m. L’home de les mil cares i que ha fet mil paròdies, no té per costum pujar muntanyes. Tot i això ha acceptat enfilar-se per aquesta massa de roca de perfil inconfusible que és el “Pedra”.
El Queco podia haver estat els dos dies a casa, al sofà, mirant la tele, llegint un llibre, escoltant música o sense fer res. Però no. Davant la nostra proposta d’acompanyar-nos al Pedraforca per mirar de fer el cim, va acceptar després d’una llarga esbufegada de dubte.
Per què? Amb cara de comediant, ens va dir que acceptava “per passar la mà per la cara a tots aquells que posen en dubte que sigui capaç de pujar-hi”.
Quan ens acostàvem al Pedra, el Queco es va quedar una mica garratibat de veure la pujada que feia tot allò, i quan li vam explicar per on havíem de pujar, l’esmentat home de les mil cares ja va començar a canviar la seva...
Després de fer alguna activitat sorpresa, l’equip de Cims i el Queco ens vam anar cap al refugi Lluís Estasen, al peu de la cara Nord. Allí, Punky el guarda li va donar unes impagables lliçons de 'llenyataire berguedà'. O potser d’aizkolari?
Però un dels plats forts que van fer canviar de cara el Queco una i altra vegada va ser quan va veure unes imatges del seu passat, quan exercia de periodista -diguem-ne “seriós”- als serveis informatius de Televisió Espanyola a Catalunya, on va treballar tretze anys.
I l’endemà, l’hora de la veritat. Ben d’hora, amb la primera llum del matí i els ulls encara enlleganyats, vam arrencar el Queco del refugi per endur-nos-el muntanya amunt. Ens esperaven gairebé mil metres, desnivell gens menyspreable per qui no hi està acostumat.
El paisatge, preciós, el silenci, espectacular. Només els esbufecs del Queco i companyia, enfilant-se pel dret pendent del bosc sota les parets del Pedra.
A partir del Coll del Verdet venia el més divertit, o el més pelut, depèn de com es miri. Amb el Queco ben encordat al nostre guia, va començar la grimpada per la Canal del Verdet. Aquell dia la roca era ben humida i relliscosa com si ho la muntanya volgués fer-ho una mica més emocionant. Aquí, l’home de les mil cares, en va posar unes quantes més.
“"els qui realment ens governen no els podem votar"“
Una excursió al Pedraforca dóna per moltes converses. En Queco, que fa paròdia de molts polítics, confessa que “els qui realment ens governen no els podem votar” i diu que admira molt “la gent que es dedica als altres sense treure’n benefici econòmic: em trec el barret”.
““la gent que es dedica als altres sense treure’n benefici econòmic: em trec el barret”“
En l’aspecte més personal també ens va parlar de com té assumida la popularitat en ser un personatge mediàtic. “Va amb el sou”, diu en Queco, que té un fill i una filla. “El rol de pare pot ser incompatible amb el personatge públic”.
Per a tot l’equip de CIMS ha estat una sort comptar amb la participació del Queco Novell. Va confiar en nosaltres quan es va apuntar a l’aventura, va suar, potser fins i tot patir, però quan es vegi grimpant per la Canal del Verdet, camí del cim del Pedraforca, en quedarà ben satisfet!
