Loquillo: "Els anys no m'han fet més conservador. M'han tornat mes cínic"
- Un dels màxims exponents de la història del rock and roll espanyol
- Porta més de 30 anys dedicats a la música
- Repassem la seva trajectòria, els concerts més emblemàtics, el millor i el pitjor de ser una estrella del rock i el seu darrer treball dicogràfic "Su nombre era el de todas las mujeres"
- Cristina Puig va entrevistar Loquillo el dimecres 7 de desembre de 2011
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa. Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató. La realització és de Sergi Castelar amb el suport dels Servis Informatius i de Producció de TVE Catalunya.
Coincidint amb la sortida al mercat del seu nou treball discogràfic "Su nombre era el de todas las mujeres", on posa veu als versos del poeta Luis Alberto de Cuenca, Loquillo visita el plató de Gent de paraula per reflexionar sobre el moment actual que viu el rock, la música en català, els favoritismes d'alguns mitjans, la política, la SGAE i el millor i el potjor de la fama.
A punt de complir els 51, Loquillo, un dels màxims exponents del rock espanyol, manté un dels seus trets més distintius: dir què pensa sense embuts, sense pèls a la llengua i amb la sinceritat per davant de tot encara que les seves opinions generin controvèrsia.
“No et pots refiar mai d'un artista humil, dels que diu que el món hauria de ser millor“
"No et pots refiar mai d'un artista humil, dels que diu que el món hauria de ser millor". És una de les conclusions a què arriba quan li demanen que faci una valoració com li han anat les coses i la importància que ha tingut en el seu cas, creure's que era bo "T'has de creure el millor en tot el que fas, si no no podràs projectar-ho. Aquesta és la diferència entre ser un músic o una estrella".
Acusa a les bandes de rock d'avui de ser poc provocadors i de no fer por. "Si no fas por, el rock s'acaba convertint en el que és avui, un entreteniment".
“T'has de creure el millor en tot el que fas, si no no podràs projectar-ho. Aquesta és la diferència entre ser un músic o una estrella“
Aprofitant la notícia que Bruce torna a Catalunya, parlem del Boss de qui diu "Bruce Springteen s'ha convertit una mica en Lluís Llach perquè als seus concerts hi va tothom".
Per a Loquillo el rock no només és música, és un estil de viure, una manera d'entrendre la vida i assegura que dubta que el 50% de les persones que van a veure els concerts del Bruce hagi fet alguna vegada alguna de les coses que ell explica a les seves cançons. "Les lletres del Bruce i de The Clash van fer de mi el monstre que sóc".
Artistes i política
Quan li demanem si els anys l'han tornat més conservador no dubta ni un segon a dir que no, que l'han tornat més cínic. "Cada vegada penso més en mi, sóc més individualista".
“Cada vegada penso més en mi, sóc més individualista“
I entrem en el terreny de la política i els artistes que recolzen determinats partits. No està en contra que els artistes donin suport a partits polítcs com es fa a Anglaterra o a França però "A Espanya, recolzar un polític és fer negoci. Els artistes que es passen el dia amb la pancarta sempre m'han semblat uns falsos".
En la línia de sempre, Loquillo és molt crític amb el tracte que els artistes tenen en aquest país. A la pregunta de si l'èxit no es perdona respon "No oblidem que Espanya és un país que va matar Lorca, un país on la cultura està a terra, es ven a terra".
Loquillo i el bàsquet
El seu futur estava marcat com a jugador de bàsquet. De fet va jugar en categories inferiors a Badalona i confessa que va tenir els millors entenadors però "com a jugador de bàsquet, hauria jugat en equips mitjans i jo no he vingut aquí per ser un segona línia".
Té molt bona relació amb alguns dels jugadors amb qui va compartir etrenaments, com Epi, que va ser qui el va batejar amb el nom de Loquillo.
Loquillo i l'SGAE
No es mossega la llengua a l'hora de parlar del negoci de les descàrregues i de la mala imatge que s'ha penjat als artistes quan els que han fet negoci, afirma, són uns altres. "L'SGAE són una panilla de xoriços i han d'anar a la presó. Ha d'actuar la justícia i els que s'han quedat la pasta, que la tornin".
“La indústria ha mort perquè se l'han carregada“
Loquillo, que mai ha amagat que als anys 80 va marxar a Madrid perquè a Catalunya no es podia guanyar la vida com a estrella del rock, té un discurs molt dur amb les polítiques culturals que s'han portat a terme a Catalunya i que fa uns anys, diu, van excloure molts artistes. "Ja no és Loquillo qui marxa, qui posa el dit a la nafra. De Catalunya ha marxat molta gent".
També és molt crític amb els favoritismes de determinats mitjans catalans respecte alguns grups: "Manel surten a totes les portades i mitjans de Catalunya i Love of Lesbian, omplen cinc nits, i no surten enlloc".
“De Catalunya ha marxat molta gent“
També carrega contra la política cultural del darrer tripartit "A la fira de Frankfurt es va excloure poetes i escriptors en llengua castellana. Catalunya és un lloc obert i això no pot passar".
“A la fira de Frankfurt es va excloure poetes i escriptors en llengua castellana. Catalunya és un lloc obert i això no pot passar“
Finalment parlem del Leslie dels Sirex, de qui diu, "m'ha fet de pare" i està convençut que si els Sírex haguessin nascut a Anglaterra, avui serien...
Acaba confessant que aquesta xuleria que el caracteritza, en el fons, és una cuirassa per protegir-se dels atacs dels altres.
Loquillo estàrà en concert el 28 de gener al Teatre Coliseum de Barcelona i el 10 de febrer a Lleida amb la gira "A solas" on interpretarà temes dels seus discos en solitari.
