Júlia Otero, periodista: "El periodisme és una feina de risc en aquests moments"
- Més de 30 anys en el món de la comunicació
- Els seus inicis a TVE la van convertir en una de les cares més famoses, sobretot els anys 80 i 90
- Va fer programes tan emblemàtics com 3x4, La Lluna, La Luna, La Ronda o Un paseo por el tiempo
- Repassem la seva trajectòria professional, la situació actual del periodisme i el salt a la fama
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
La realització és de Sergi Castelar amb el suport dels Servis Informatius i de Producció de TVE Catalunya.
Hem conversat amb la periodista Júlia Otero, més de 30 anys dedicada al món de la comunicació i una de les cares més famoses de la televisió, sobre el moment que viu actualment el periodisme.
“Júlia Otero, més de 30 anys dedicada al món de la comunicació i una de les cares més famoses de la televisió“
I es confessa molt poc optimista al respecte perquè tot i que estem en un moment en que hi ha moltes cadenes de televisió i moltes ràdios "hi ha excedent de periodistes però menys periodisme que mai" i afegeix que "llevat d'algunes persones que ens guanyem bé la vida, el periodisme és una feina molt precària".
“hi ha excedent de periodistes però menys periodisme que mai“
Per aquest motiu, celebra que la seva filla digui que no vol seguir les passes de la mare en el terreny professional.
De la precarietat a la professió en culpa també les xarxes socials amb les que diu, "s'ha inaugurat el supermercat de la informació i la figura del periodista com a intermediari cada vegada sembla més prescindible".
“llevat d'algunes persones que ens guanyem bé la vida, el periodisme és una feina molt precària“
Repassem alguns dels programes que ha fet en aquesta casa com l'emblemàtic "3x4", "La Lluna", "La Luna", "Un paseo por el tiempo" o "Las cerezas", alguns realitzats en èpoques en que hi havia audiències de 14 milions de persones i confessa que "quan miro enrere i veig la gent que he entrevistat sembla que sigui una pel.lícula que hagi protagonitzat una altra persona".
No hi ha lloc a la tele que es fa avui
Júlia Otero afirma que moltes vegades la gent l'atura per demanar-li quan torna a la tele i quen li demanem per què no en fa, té clara la resposta: "no torno a la tele perquè no hi ha l'opció de tele que a mi m'agrada en l'estructura d'avui".
“Ningú no és innocent. La gent que reclama quina merda de tele que es fa avui, quan té l'opció de triar, llevat d'una minoria, tria productes fàcils i èticament qüestionables“
Afirma amb rotunditat que programes com els que feia ella no tene en cabuda en la programació d'avui però que de l'oferta televisiva actual en som tots, espectadors i programadors, responsables: "Ningú no és innocent. La gent que reclama quina merda de tele que es fa avui, quan té l'opció de triar, llevat d'una minoria, tria productes fàcils i èticament qüestionables".
Als anys 80 i 90, la Júlia Otero es va convertir, com qui diu de la nit al dia, en un personatge famós amb tot el bo i dolent que això comporta. "Quan feia el 3x4 deien de mi que era la jove perfecta, la nena que tothom volia de veïna" però admet que s'apren ràpid que en aquesta feina, no es pot agradar tothom i "sempre hi haurà gent que el jutjarà injustament i parlarà de tu en públic en termes que resulten feridors".
Quan li recordem que moltes vegades han dit d'ella que més que fer entrevistes el que feia era seduir ho veu com un elogi, no pas com una crítica.
Campanya de la 'dreta mediàtica' contra "Las cerezas"
La Júlia parla amb amor i devoció del darrer programa que va fer a TVE i a la tele en general, "Las cerezas" i no pot evitar recordar amb una certa ràbia i decepció "la campanya infame que alguns dels mitjans de dretes van fer contra aquest programa".
Recorda que a ella la va fitxar el Partit Popular però "quan el PP va perdre les eleccions el meu cul es va convertir en el lloc on donar la puntada de peu al Govern" tot i que el govern entrant ja se l'havia trobat a ella en pantalla.
Lamenta que en aquella època "es publiquessin sous que eren falsos i qualifica allò com "una campanya fastigosa i lletja".
Galícia i Catalunya
La Júlia Otero va venir a Barcelona quan tenia tres anys i admet que si s'hagués quedat a Galícia fent la feina de camp que feia la família, la seva vida hauria estat molt diferent.
“vaig ser becària dels 12 als 22 anys i això m'obligava a treure un promig de 8, si no em quedava sense beca“
A casa els hauria agradat que fos metge però mai es van posicionar ni a favor ni en contra que acabés sent periodista. Va ser sempre una nena molt estudiosa i aplicada "vaig ser becària dels 12 als 22 anys i això m'obligava a treure un promig de 8, si no em quedava sense beca".
I parlem també de la professió de músic del pare, trompetista "el so de la meva infantesa és el d'escoltar totes les tardes el meu pare assajant amb la trompeta, això sí, amb sordina".
Per això la música ha estat sempre tan present a la seva vida i una de les seves grans passions.
Saber dir que no
Una de les coses que més la satisfà és poder dir amb el cap ben alt "en 30 anys de carrera mai he dit que sí a una cosa per poder pagar la hipoteca, i això que en tinc".
“a la vida t'acaben definint més les coses a les que dius que no que les que acabes fent“
Creu que a la llarga, a la vida t'acaben definint més les coses a les que dius que no que les que acabes fent.
I recordem la seva negativa a presentar un famós reality: "Vaig dir no a presentar Gran Hermano perquè no em sentiria còmode, no me'l crec i passaria una certa vergonya".
Futur incert
A la pregunta de què li queda per fer respon que intentar seguir trobant la moderada felicitat que tots busquem i veure un futur millor per als nostres fills.
“els nostres fills hauran de tornar a unes reivindicacions que creien que eren sòlides i per sempre“
Tot el pessimisme que veu en el món del periodisme el trasllada també a la incertesa que es viu actualment a causa de la crisi econòmica i financera i les persones que suposadament ens han de treure d'ella... "Ens han guanyat uns senyors que mai ha votat ningú, que no es presenten a unes eleccions. Han guanyat els que manegen els fils i els nostres fills hauran de tornar a unes reivindicacions que creien que eren sòlides i per sempre".
