Cims - Carme Ruscalleda Al Puigsacalm
- La Carme és la cuinera espanyola amb més estrelles Michelin, en total en té cinc
- El repte proposat és pujar el Puigsacalm, a La Garrotxa, un cim de 1.514 metres d’altura
“El cap em diu que no, però el cor em diu que sí”. Aquesta va ser la resposta de la Carme Ruscalleda quan li vam proposar que pugés un cim amb nosaltres.
La Carme és la cuinera espanyola amb més estrelles Michelin, en total en té cinc. Es passa hores i hores dempeus a la cuina del seu restaurant, el Sant Pau de Sant Pol de Mar, però en canvi no acostuma a caminar per la muntanya.
“ El cap em diu que no, però el cor em diu que sí “
El repte proposat és pujar el Puigsacalm, a La Garrotxa, un cim de 1.514 metres d’altura. La Carme confessa que li agrada molt estar en contacte amb la natura i això queda palés en aquest capítol de CIMS. La veurem fent un passeig a cavall, i també visitant la Fira de la patata del bufet a Orís, per gaudir d’un dels productes de la nostra terra.
Caminar amb la Carme ha estat molt agradable perquè sempre té coses per explicar. Entén la vida amb passió, i així va afrontar la caminada. Aquest capítol de CIMS ens ha deixat imatges inèdites, com, per exemple, veure tota una cuinera cinc estrelles menjant-se una barreta energètica vora la Font Tornadissa, o gaudint d’una conversa tranquil•la, havent sopat, vora de la llar de foc del Mas Güell, una masia del segle XV.
El bateig de muntanya de la Carme Ruscalleda, una dona que ha passejat el nom de Catalunya arreu, és una cita que no us podeu perdre.
Al cim d’un cim de CIMS
per Carme Ruscalleda
Us puc assegurar que no havia fet cap cim que no fos la Creu de Canet, o el Turó de l’Home Mort de Sant Pol. M’agrada caminar, de fet camino tot el dia, però a peu pla, al meu lloc de treball, que inclou també trams amb escales. M’agrada també caminar per la sorra (els santpolencs de la platja en diem la sorra). La sorra granada del Maresme és agradable de trepitjar, i es també un bon exercici per als que, com jo, tenen els peus plans; a més, la sorra maresmenca és ràpida d’espolsar quan te’n tornes cap a casa.
Quan em va arribar la proposta per gravar un dels programes de CIMS, els vaig respondre ràpidament que jo no reunia pas les condicions necessàries per al programa. Els vaig dir que estava en forma perquè em passava el dia a peu dret, que caminava sense cansar-me, però que em feia molt respecte una caminada muntanyenca amb l’objectiu de fer un cim. Tinc amics santpolecs que fan excursions d’aquesta mena, i us puc assegurar que no els demanaria pas d’acompanyar-los per por de fer figa i espatllar-los l’excursió.
El meu interlocutor al programa va tranquil·litzar la meva autoestima dient-me que tenien pensat per a mi un cim que estaven segurs que podia fer, perquè era un destí habitual de famílies excursionistes que hi pujaven fins i tot amb mainada. Va continuar argumentant que el camí era molt bonic i que al cim hi havia un paisatge fantàstic: “t’hem reservat el Puigsacalm”, va dir-me, “t’agradarà, Carme, fes-nos confiança!”.
“ m’agrada viure en contacte amb la natura, però no les tenia pas totes“
I vaig acceptar, amb por, però em vaig comprometre a pujar al Puigsacalm. I naturalment va arribar el dia. M’hi havia portat més el cor que no pas el cap, perquè m’agrada viure en contacte amb la natura, però no les tenia pas totes.
Ara mateix, amb la perspectiva d’haver pujat al cim del Puigsacalm, amb l’ajuda dels companys de l’equip del programa, en tinc un record molt grat, per com varen organitzar els dos dies que vàrem compartir, la sorpresa de coincidir amb la fira de la patata del bufet d’Orís, la passejada amb cavalls a la casa rural de Mas Güell a La Vola on vàrem dormir, els dinars, el sopar, l’esmorzar i sobretot la conversa plena d’ànim per arribar al cim i poder admirar la bellesa garrotxina a vista d’ocell, en un dia clar i càlid, amb el goig personal d’haver-hi arribat i haver pres consciència del magnetisme de la natura i del valor de l’excursió, de compartir temps, camí, paisatge i amistat.
No us perdeu el Puigsacalm! Poseu-lo a la llista dels cims bonics de Catalunya!
Carme Ruscalleda, desembre de 2011
