Eduard Punset: "Hem esperat massa dels polítics i massa poc de la gent del carrer"
- Eduard Punset és l'home de les mil vides: va ser polític, economista, advocat...
- ... fins que des de mitjans del anys 90 es va transformar en el més conegut divulgador científic d'aquest país
- Punset és l'alma del programa de ciència Redes, de La 2 de TVE
- Cristina Puig entrevista l'Eduard Punset al primer 'Gent de paraula' de l'any
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Eduard Punset s'ha assegut a la cadira de Gent de paraula per conversar sobre la vida però sobretot per parlar d'ell, de la persona que hi ha al darrere del divulgador científic, l'economista, l'advocat, l'ex-polític, el presentador de "Redes", l'autor de best-sellers i el professor universitari.
“Si sabéssim que no hem de morir mai no gaudiríem la vida perquè no la viuríem amb tota la intensitat“
Parlem amb l'Eduard de si seria bo que la vida fos eterna, que no moríssim mai i respon convençut que no. "Si sabéssim que no hem de morir mai no gaudiríem la vida perquè no la viuríem amb tota la intensitat" encara que admet que tot i viure més que els ratolins, que viuen una mitjana de dos anys "segueix sent molt curt comparat amb els temps de l'univers".
“és molt important quan s'està trist, saber perquè s'està trist“
Està convençut de la importància de l'estat d'ànim en la nostra salut perquè encara que no està demostrat científicament, els estudis més recents sobre immunologia parlen cada vegada més de la incidència dels factors psicològics en la vida de les persones.
I afirma que "és molt important quan s'està trist, saber perquè s'està trist".
Els anys viscuts a fora
L'Eduard Punset ha passat 20 anys vivint a l'estranger i quan va tornar va trobar un país sota una dictadura i amb una absoluta manca de reconeixement social. "El pitjor que pot passar a una persona és que no se senti reconeguda en el que fa i això és el que passava a Espanya quan jo vaig tornar".
“El pitjor que pot passar a una persona és que no se senti reconeguda“
També admet que va tornar a casa "perquè trobava a faltar els bunyols".
Repassem la seva estada als Estats Units com a becat i la vida en una família de classe mitjana amb qui va conviure durant 3 anys, els anys d'institut a North Hollywood, "les escapades amb els companys de classe per fer el que aquí s'anomena botellon i que ens perseguís la policia".
Viure la vida sense pressa
Descobrim que aquest anar per la vida tranquil, sense pressa no és buscat "i tampoc cap mèrit". És causa d'una herència familiar, una malaltia que produeix crisis d'arítmia quan la persona s'altera, i això l'ha fet anar més a poc a poc.
“No repetiria com a polític. La política és cosa de joves“
Repassem els seus anys viscut com a polític, primer com a ministre i després com a eurodiputat i admet que "No repetiria com a polític. La política és cosa de joves".
Té clar que hem esperat massa dels polítics i massa poc de la gent del carrer i no creu que "els presidents de país ho passin malament perquè tenen feina. Qui ho passa malament és l'últim mono en l'escala social".
“un país que només es fixa en el turisme i l'agricultura no és un país amb futur“
Té clar que "un país que només es fixa en el turisme i l'agricultura no és un país amb futur" i que "els que ho són es preocupen de les teràpies cel•lulars, de curar gent donant-li les cèl•lules que els fan falta".
Passió per Tina Turner
Acabem com sempre amb música i descobrim la seva passió per Tina Turner a qui va tenir la sort de poder veure en un concert en directe a Central Park i que li va donar la lliçó de vida més optimista "no hi ha tempesta que pugui acabar amb la voluntat d'una persona" perquè Tina Turner va seguir cantant malgrat el xàfec que va caure aquell dia.
